La debacle econòmica més gran de la història del país

La política econòmica neoliberal aplicada pel Govern de coalició centrista i conservador (1995-2007) d'Islàndia va portar a terme un profund procés de privatització, que en el cas del sistema bancari va acabar el 2003. Es va facilitar l'especulació en sectors com el de la vivenda, que va rebre alegres crèdits sense límits.

La crisi financera internacional del 2008 va acabar col·lapsant l'economia del país i va enviar els tres principals bancs islandesos, el Kaupthing, el Glitnir i el Landsbanki, a la fallida més absoluta.

Notícies relacionades

Londres limita els visats i exigirà més anys per tenir la nacionalitat

Lleó XIV demana als mitjans "no escapar" en el difícil context actual

Islàndia va caure en la crisi econòmica més gran de la seva història. Els deutes de les tres entitats bancàries soles van sumar 10 vegades el PIB del país, una proporció que dóna compte de la dimensió de la crisi. La moneda nacional, la corona, va caure el 50% respecte a les principals divises, la desocupació, inexistent fins llavors en aquesta illa a tocar de l'Àrtic, va pujar fins al 10% i va créixer de manera alarmant la fuga de capitals.

SENSE RESCAT / Desbordat pels esdeveniments i pressionat per l'opinió pública, el Govern de Reykjavík, incapaç de plantar cara a la situació, va permetre que els bancs causants de la crisi fessin fallida. Els inversors ho van perdre tot, també els estrangers -el Regne Unit i Holanda van cobrir les pèrdues dels seus ciutadans-, però la resta de població no va haver de carregar tot el deute bancari. Islàndia va acabar demanant un rescat al Fons Monetari Internacional.