L'Amèrica Llatina s'acomiada d'Hugo Chávez

"Sempre es sente la mort, però quan es tracta d'un militant de primera línia, d'algú que alguna vegada vaig definir com 'el governant més generós que he conegut', el dolor té una altra dimensió". Les breus paraules del president de l'Uruguai, José Mujica, després de conèixer la mort de Hugo Chávez, podrien haver estat subscrites per diversos dels  seus col·legues de Llatinoamèrica. No cal sintonitzar ideològicament amb Chávez per comprendre l'impacte que tindrà la seva mort en els esforços regionals per dissenyar una política comuna.

El Chávez que va assumir el poder el 1998, enmig del daltabaix intern, va ser vist com una excentricitat passatgera per diversos dels presidents llatinoamericans de llavors. Amb el canvi de segle, la regió constataria que aquell coronel paracaigudista distava de ser un episodi passatger de la vida llatinoamericana. El 'comandante' de verb encès acabaria dominant l'escena regional. Es convertiria en el nom d'un perill i d'una esperança. La imatge de la provocació i l'excés.

Durant la Cimera de les Amèriques celebrada a la ciutat argentina de Mar del Plata la primavera del 2005, Chávez es troba en la seva màxima popularitat política: vol ser un referent continental. La seva ira s'aniria moderant a partir del 2010. Més enllà de les seves arengues anti-nord-americanes, de la seva empatia amb el cristianisme primitiu i amb figures tan equidistants com els argentins Ernesto Guevara i Juan Domingo Perón, l'últim Chávez va ser un president molt més pragmàtic i comprensiu amb la diversitat. Així ho ha entès també Sebastián Piñera, el magnat xilè que va portar la dreta al poder a Xile pel vot després de 50 anys. "Va ser un home profundament compromès amb la integració d'Amèrica Llatina", ha reconegut.

Va estar 13 anys al palau Miraflores. Durant aquest període va seduir, va negociar i es va barallar amb 32 caps d'Estat. A alguns els va convèncer de les bondats de la seva croada bolivariana. Els va recolzar amb part de la renda petrolera veneçolana. Amb altres mandataris va aprendre a conviure.

Producte del desdeny dels EUA

El chavisme és un fenomen que ha respost a raons històriques de Veneçuela. Però la seva influència en diversos països llatinoamericans és, en certa mesura, resultat del desdeny de George Bush (a qui va batejar com a 'mister Danger') per tot el que passava al sud del Río Bravo. Barack Obama va intentar amb molta moderació reposar aquest gran error diplomàtic. Durant la primera Cimera de les Amèriques, a Trinitat i Tobago (2009), Obama va prometre una nova era de cooperació que mai ha arribat. Aquella vegada, Chávez li va regalar al promotor del bon veïnatge un llibre, 'Las venas abiertas de América Latina', d'Eduardo Galeano. L'insult dirigit als habitants de la Casa Blanca donava lloc en el veneçolà a la irònica pedagogia.

Va ser durant l'era Bush que Chávez va impulsar l'Aliança Bolivariana dels Pobles (ALBA), que va intentar integrar les economies de Veneçuela, Cuba, Nicaragua, Bolívia i l'Equador. L'Havana es va convertir, des d'aquest moment, la seva segona casa. L'illa ha rebut durant aquests anys milers de barrils de cru en condicions altament favorables. Hi va haver, a més, un intercanvi simbòlic. Fidel Castro li va donar molts consells. Va fer sentir el bolivarià com a part de la genealogia revolucionària.

Per Chávez, la "batalla", com la definia, també era cultural. Va destinar gran quantitat de petrodòlars per disputar-li l'hegemonia informativa a la CNN. Telesur va ser una obsessió personal, com la consolidació de la Unió Sud-americana de Nacions (UNASUR) i la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i del Carib (CELAC). L'any passat, Veneçuela es va convertir en membre ple de MERCOSUR.

Roussef: "Mor un gran llatinoamericà"

"Tinc l'orgull d'haver conviscut i treballat amb ell per un món més just", ha dit l'expresident del Brasil Luiz Inacio 'Lula' da Silva. El brasiler sempre va saber lidiar amb el costat més impredictible de Chávez. El Brasil va ser un clar factor de contenció i ensenyament. Tant Lula com la seva hereva Dilma Rousseff sempre van comprendre la importància estratègica de Veneçuela i mai la van abandonar. "Ha mort un gran llatinoamericà. Ell deixarà un buit als cors i als carrers de l'Amèrica Llatina", ha assenyalat Rousseff. La presidenta brasilera ja ha donat clars senyals diplomàtics que no abandonarà els successors de Chávez.

El Brasil s'ha convertit en un important actor econòmic a Veneçuela, el mateix que l'Argentina. L'any 2003, quan va assumir el poder Néstor Kirchner, les exportacions argentines eren de gairebé 140 milions de dòlars. L'any passat, les vendes van superar els 2.200 milions de dòlars. Els negocis i l'empatia política han aprofundit l'aliança del kirchnerisme amb Caracas, que proveeix l'economia argentina del gas que necessita per al seu funcionament.

Notícies relacionades

A prop de Perón, lluny del Che

La verborrea del comandant Chávez

Enmig dels preparatius de les exèquies d'Estat no hi falten els analistes que es pregunten com impactarà a mitjà termini l'absència del 'comandante', més enllà de les fronteres veneçolanes. Però ara és temps de condol. La cancellera colombiana, María Ángela Holguín, ha resumit aquesta sensació de perplexitat compartida. "Em produeix una profunda tristesa, i més perquè vaig treballar molt bé amb el president durant els últims dos anys. El mandatari veneçolà va ser un gran suport per al procés de pau", ha apuntat.

Hores abans que es conegués el decés, el mateix president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, informava el seu partit dels avanços que s'estaven registrant en el diàleg amb les FARC. Chávez, en els seus últims anys, va jugar un paper rellevant en el camí que va portar la guerrilla i l'Estat a seure a dialogar a la mateixa Cuba on lluitava contra el càncer.