El polonès, llengua anglesa

El polonès és la segona llengua més parlada a Anglaterra després de l'anglès. Un fenomen tan nou com aquest és el resultat de la immigració a gran escala procedent de l'Est d'Europa des de fa una dècada. El cens oficial del 2011 que acaba de publicar l'Oficina Nacional d'Estadístiques (ONS) mostra que dels 56,1 milions de residents a Anglaterra i Gal·les, 546.000 tenen com a idioma el polonès. La xifra és només lleugerament inferior als 562.000 parlants de gal·lès. Al districte d'Ealing, a l'oest de Londres, el nombre d'immigrants procedents de Polònia arriba al 6%.

La diversitat lingüística es dispara a la capital britànica, on un de cada cinc dels seus habitants (1,7 milions) no té com a llengua materna l'anglès. El cas no és ni de bon tros únic. A Manchester, l'ONS ha registrat un centenar de llengües, però el professor Yaron Matras creu que aquest nombre es queda curt. Matras dirigeix un projecte a la Universitat de Manchester sobre el multilingüisme a la ciutat i hi ha pogut documentar «almenys 153 llengües». «Manches-

ter posseeix la quarta comunitat més gran del món de persones que parlen jiddisch i el cens només n'esmenta cinc», assenyala l'acadèmic.

En total, l'ONS ha identificat a Anglaterra i Gal·les més de 104 grups lingüístics, amb 49 idiomes que parlen almenys 15.000 persones. Després de l'anglès i el polonès els més importants són el panjabi, l'urdú, el bengalí i el gujarati, amb gairebé un milió de parlants en total, originaris de les antigues colònies del subcontinent asiàtic. L'espanyol figura en onzena posició (120.000 parlants), precedit per diferents varietats de xinès (67 diferents dialectes), àrab, francès i portuguès. Per als que arriben a terra britànic la llengua és una barrera que no tothom aconsegueix superar. A Anglaterra i Gal·les hi ha 138.000 immigrants que no el poden parlar.

Una de les conseqüències de l'increment del nombre de polonesos ha estat el reforçament del catolicisme a Anglaterra, amb un augment de fidels que assisteixen a la missa dominical, com es pot apreciar a simple vista a les esglésies d'Ealing. La comunitat polonesa és molt nombrosa també al barri de Hammer-

smith, on hi ha la seu de l'Institut Cultural Polonès. El seu gran edifici a King Street és el punt de reunió dels expatriats, que hi acudeixen a menjar, veure pel·lícules, consultar llibres, llegir els diaris o prendre's una cervesa Tyskie.

A dos passos, la perruqueria Allure és l'oasi de bellesa per a les dames poloneses. A les botigues properes, amb comestibles importats de Varsòvia, hi abunden els petits anuncis dels que busquen un allotjament, feina o vendre i comprar alguna cosa. Cooltura és el setmanari gratuït a Londres de la comunitat. Va arrencar amb poques pàgines el 2004 i ara suma una tirada de 10.000 exemplars.

Premi a Blair

Notícies relacionades

Els EUA confisquen un altre petroler ‘fantasma’ vora la costa de Veneçuela

Desapareixen diverses fotos del cas Epstein de la web de Justícia

La porta d'entrada al Regne Unit es va obrir el 2004, quan Polònia va ser admesa a la Unió Europea. El llavors primer ministre, Tony Blair, va afavorir l'accés dels immigrants de l'Est al mercat de treball britànic. Aquesta setmana, a la National Opera de Varsòvia, Blair va rebre a manera de reconeixement un important guardó (Polish Business Leaders Awards) dels empresaris d'aquell país. L'exprimer ministre no hi va poder ser en persona, però en un missatge en vídeo va agrair als polonesos «la contribució que han fet a la UE d'ençà que s'hi van incorporar, i la que han fet a la Gran Bretanya en el mercat de treball i en la societat».

Evidentment, no tothom està d'acord amb l'apreciació de Blair, ni amb el fet que sigui lloat com un heroi. El diputat conservador Philip Hollobone, per exemple, està furiós. «És un premi completament inapropiat», afirma. «Blair ha presidit l'onada més gran d'immigració en aquest país des de la conquista dels normands. Dos milions i mig d'immigrants han vingut al Regne Unit des que ell se'n va fer càrrec, i el país mai tornarà a ser el mateix». Afortunadament, afegeixen alguns.