Els EUA i Israel armen els kurds a l’Iran per instigar una rebel·lió

Si no implosiona el centre, que cremi la perifèria. Aquest sembla que és el pròxim pas en l’estratègia dels Estats Units i Israel per mirar de tombar el règim iranià o, com a mínim, sumir el país en el caos. Diversos mitjans nord-americans han informat en les últimes hores que la CIA treballa per armar les faccions kurdes al nord-oest de l’Iran i manté converses amb els seus iguals balutxis al sud-est per instigar una rebel·lió armada contra el govern dels aiatol·làs. La idea d’explotar les fractures sectàries dins de l’Iran s’ha debatut des de fa anys en els cercles del poder a Israel i hauria sigut el seu primer ministre, Benjamin Netanyahu, el que va convèncer Donald Trump per recolzar-se en els kurds durant la campanya militar en curs, segons publica Axios.

Els kurds són la segona minoria de l’Iran pel que fa a població, en què el 60% d’aquesta és persa, i es troben principalment assentats a les seves fronteres occidentals. Oposats al règim teocràtic de Teheran, amb el qual s’han enfrontat de manera intermitent des de fa diversos anys, compten amb diverses faccions armades que advoquen per la secessió o una autonomia més gran dins de la República Islàmica. Cinc d’aquestes faccions van anunciar el 22 de febrer passat –sis dies abans que comencés l’agressió militar de Washington i Tel-Aviv–, una coalició per "lluitar per la democràcia, la justícia i els drets nacionals del poble kurd a l’Iran", segons va publicar el portal Rojhelat Info, especialitzat en assumptes kurds.

Aquesta maniobra és lluny de ser una coincidència. D’acord amb The New York Times, els serveis d’intel·ligència nord-americans van començar a armar les milícies kurdes iranianes amb armes lleugeres mesos abans que comencessin els bombardejos amb l’objectiu que puguin entrar aviat en acció. No en va, segons The Atlantic, milers de combatents esperen a aquestes hores a la frontera per rebre l’autorització definitiva. "Creiem que ara hi ha una gran oportunitat", va dir a la CNN un dels dirigents kurds.

Trucada de la Casa Blanca

El mateix Trump ha estat en contacte amb els seus líders aquests últims dies. Diumenge passat va parlar amb Massoud Barzani i Bafel Talabani a l’Iraq per demanar-los que permetin als combatents iranians assentats al seu territori travessar la frontera, mentre dimarts passat va conversar amb un altre líder kurd a l’Iran. La Casa Blanca va confirmar aquestes converses, però va negar que el president hagi aprovat un pla per armar els kurds iranians.

Per facilitar-los els possibles enviaments d’armes o l’entrada de combatents des de l’Iraq, Israel ha concentrat part dels seus bombardejos en els acantonaments iranians a prop de la frontera. Mentre mira de destruir la infraestructura de l’aparell repressiu del règim per facilitar un alçament. També la Guàrdia Revolucionària iraniana –conscient del que podria caure-li al damunt– ha atacat amb drons posicions de les milícies al Kurdistan iraquià. "Aquest canvi reflecteix la creixent preocupació iraniana que els EUA puguin recolzar grups insurgents que operen des de l’Iran, particularment faccions armades kurdes i balutxis a les fronteres del país", va escriure dimecres a X l’analista Hamidrezza Azizi, especialitzat en la regió.

Notícies relacionades

Trump destitueix la secretària de Seguretat Nacional

Trump exigeix ser en l’elecció del nou líder iranià

Els balutxis són originaris de Balutxistan, una regió que s’estén des del sud-est iranià fins a zones del Pakistan i l’Afganistan. Com els kurds, són majoritàriament sunnites en un país de majoria xiïta, i compten amb faccions armades i actives, tot i que no massa nombroses, segons el New Lines Institute. Algunes d’elles, vinculades al gihadisme sunnita.

Una altra minoria que potencialment podria ser instrumentalitzada en la campanya contra el règim és l’àzeri, la més nombrosa del país i assentada principalment al nord-oest.