Israel, l'Iran i el llop ferotge

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha fet tot el possible perquè el món sencer cregui que està disposat a ordenar un atac contra les instal·la-cions nuclears de l'Iran per impedir que el règim dels aiatol·làs obtingui l'arma atòmica. Bombing or bomb, diu l'axioma en anglès; o sigui «o bombardegem o tindran la bomba».

Del fet que Netanyahu ha tret rèdit polític de la seva persistència no n'hi ha cap mena de dubte. Ha aconseguit situar la qüestió iraniana en primera línia de l'agenda internacional, i va contribuir en bona mesura a l'enduriment de les sancions i al fet que la UE imposés un embargament petroler a Teheran.

Tampoc hi ha cap dubte que un Iran nuclear seria un fet indesitjable per al món, i no només per a Israel. Més enllà de les reiterades fanfarronades dels teòcrates de Teheran prometent esborrar del mapa l'Estat jueu, el sol fet que l'Iran posseís armes nuclears canviaria de cop, encara que no les utilitzés, tot l'equilibri estratègic del Pròxim Orient i més enllà. I, segons els experts, portaria a la proliferació nuclear a la regió: l'Aràbia Saudita i altres països es llançarien a una carrera desesperada per aconseguir també la bomba atòmica.

És una de les raons per les quals, per als EUA, un Iran nuclear resulta també intolerable. Tot i la immensa desconfiança existent entre Obama i Netanyahu, les divergències entre els EUA i Israel no estan en l'objectiu. Discrepen sobre quin és el marge de temps que queda i, sobretot, en quina és la «línia vermella» que no es pot travessar: la d'Israel és que l'Iran obtingui la capacitat de fabricar l'artefacte; la dels EUA, que es disposi realment a fabricar-lo.

La mala notícia és que, segons els informes de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), el programa nuclear iranià avança a marxes forçades. Per empitjorar les coses, les negociacions entre les potències internacionals i Teheran, represes al juny, estan embarrancades, fet que confirma les sospites que per a l'Iran només eren un instrument per guanyar temps.

Però, tornant al principi, ¿Netanyahu està disposat a enviar els seus caces o és un farol? A Israel no hi ha consens -ni al Govern, ni en els responsables de la seguretat, ni en la població- a favor d'una acció que comporta immensos riscos.

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

L'exambaixador dels EUA a Israel Martin Indyk va dir fa poc que, al principi, els EUA es van alarmar i van intentar aplacar Israel, però que després Washington va quedar convençut que les suposades intencions de Netanyahu eren «un frau immens».

Fa un any que estem així. Netanyahu pot ser, doncs, el Pere que sempre avisa que ve el llop encara que no sigui veritat. A diferència del conte infantil, el llop no vindrà, però el problema per a Israel és que potser ja s'haurà menjat una presa important: la credibilitat. No és un fet intranscendent, perquè en la credibilitat es basa la capacitat de dissuasió.