SENTÈNCIA HISTÒRICA A BUENOS AIRES

Condemnats dos dictadors pel robatori de nadons a l'Argentina

Videla i Bignone van participar en el pla per apropiar-se fills de desapareguts

El tribunal s'ha centrat en 35 dels més de 400 casos d'apropiació il·legal

Videla (esquerra) i Bignone esperen escoltar la sentència, ahir.

Videla (esquerra) i Bignone esperen escoltar la sentència, ahir. / AFP / JUAN MABROMATA

1
Es llegeix en minuts
ABEL GILBERT
BUENOS AIRES

La justícia argentina va emetre ahir una altra sentència històrica. Després d'una dècada i mitja d'investigacions, dos dictadors, Jorge Videla i Reynaldo Bignone, juntament amb alguns dels símbols de la repressió il·legal perpetrada entre el 1976 i el 1983, van rebre una nova condemna a presó perpètua per l'apropiació de fills de desapareguts que van néixer durant el seu captiveri.

Per al tribunal oral federal número 6 no hi va haver dubte: el robatori de nadons va ser part d'un pla sistemàtic i atroç. Els seus efectes encara no s'han dissipat perquè falten centenars de nens per trobar. La justícia es va centrar en 35 dels més de 400 casos d'apropiació il·legal.

Vint-i-vuit dels episodis investigats tenen a veure amb persones que van recuperar la seva identitat gràcies a l'obstinada feina de les Abuelas de Plaza de Mayo. Dues d'aquestes persones són avui diputats, Victoria Donda i Juan Cabandié. Les seves mares van donar a llum a la tenebrosa Escola de Mecànica de l'Armada (ESMA). «La sentència és un triomf col·lectiu», va dir Donda, legisladora de l'oposició de centreesquerra.

El 1997, quan estaven en vigor les lleis d'obediència deguda i punt final, que havien tancat la possibilitat de jutjar els repressors, els organismes de drets humans van trobar una escletxa legal per tornar a processar els militars: el robatori de nadons és un delicte imprescriptible. Un any després, Videla, amnistiat el 1991, va tornar a ser encausat. La justícia va poder accelerar els seus temps quan el Tribunal Suprem va anul·lar les lleis d'impunitat.

Notícies relacionades

EMOTIVITAT/ El judici acabat ahir va permetre conèixer en detall què va passar a les diferents maternitats clandestines que van funcionar als camps de concentració. La sentència va ser seguida enmig d'escenes d'alta emotivitat. Videla, de 85 anys, va ser condemnat a dues penes: una de 50 anys i una altra de cadena perpètua. Per la seva part, els altres processats van ser condemnats a penes de 40 anys de presó en endavant.

Aquests últims dies no van faltar les situacions macabres. Videla, el dictador principal, al fer ús de la paraula, va dir que les embarassades capturades pels militars «van usar els seus fills embrionaris com a escuts humans en el moment d'operar com a combatents».