¿Arribarem a final de mes?

Europa érem tots fins que a força de rescats i ajustos hem començat a veure un enemic. S'han acabat les vaques grasses i l'euro s'esvaeix. La idea que cada Estat és sobirà i Europa l'ogre de l'austeritat és la causa principal per la qual el continent empal·lideix. No obstant, malgrat que la resposta no es troba en cadascun dels diferents països, l'anunci del final d'un gran somni comença a ser possible i pot tenir lloc a finals de mes.

Les urnes gregues tornen a un escenari de consensos realment difícils. Fins i tot amb l'auge de l'esquerra radical al país hel·lè el divorci amb la Unió Europea no sembla un horitzó. Com era previsible la solució no era allà. Perquè el problema no és Grècia, sinó Europa. En temps en què l'economia salvatge circula per autopistes financeres sense regulació, la Unió Europea ha donat mostres suficients d'esquerdar-se sota pressió i, si Grècia cau, els mercats no oblidaran.

La directora de l'FMI,Christine Lagarde, donava tres mesos de marge perquè l'euro es consolidi o s'ensorri. Però mentre la resposta sigui anar tapant forats, aquesta predicció s'intueix massa llarga. El temps es compta en dies. Abans fins i tot que els grecs puguin dir adéu, la pressió es trasllada ara als passadissos del G-20 per on avui desfilen a Mèxic els líders de les economies avançades i emergents.

Notícies relacionades

El G-20 exigeix a la UE solucions d'una vegada per sempre

Grècia vota per l'euro

Si la cimera considera que la crisi de l'euro és la porta a una nova recessió global, el resultat d'aquesta cimera de Mèxic hauria d'estar a l'altura i comprometre altres vies de sortida, més enllà de pressionar l'obstinada Alemanya per iniciar polítiques de creixement.

Europa per si mateixa comença a ser totalment incapaç de trobar el camí, d'aquí ve la importància que el G-20 ajudi a definir una agenda diferent. Si no, quan el pròxim dia 28 es reuneixi la cimera de la Unió Europea potser servirà únicament per certificar que Europa ja no podrà arribar ni a final de mes.