El futur de l'eurozona

El G-20 exigeix a la UE solucions d'una vegada per sempre

La cimera de Los Cabos serà centre de govern mundial després dels comicis grecs

Hollande aprofita per llançar un pla de creixement de 120.000 milions

El president mexicà intervé en una trobada prèvia al G-20

El president mexicà intervé en una trobada prèvia al G-20 / EFE / ULISES RUIS

3
Es llegeix en minuts
ROSA MARÍA
Sánchez

Els dos anys de crisi autòctona que ja compleix la Unió Europea -des de la intervenció de Grècia a principis del 2010- estan esgotant la paciència dels líders mundials, que veuen aterrits com els vents europeus poden arruïnar la recuperació als seus propis països.

En la reunió de les potències mundials del G-20 que avui comença a Los Cabos (Mèxic), un dia després de les eleccions de Grècia, els líders de països emergents com l'Índia, la Xina, el Brasil, Mèxic i Rússia, i els de països desenvolupats com els Estats Units, el Regne Unit, el Japó o el Canadà esperen que els líders de l'euro siguin capaços d'emetre un senyal clar que saben què s'ha de fer i que estan disposats a fer-ho per resoldre el focus d'infecció en què s'ha convertit la zona euro per a la resta del món. Espanya assisteix al G-20 a manera de membre número 21, en condició de convidat permanent exclusiu.

Pel president del Banc Mundial, Robert Zoellick, el còctel entre la crisi de l'euro i les incertes conseqüències de les eleccions parlamentàries de Grècia comporta el risc de provocar un «moment Lehman», és a dir, un moment de col·lapse en l'economia mundial si la situació no es porta amb destresa política. «Els polítics europeus sempre actuen un dia després i prometen un euro massa petit. Després quan les dificultats collen, afegeixen nova liquiditat», va resumir amb encert.

OBAMA, HOLLANDE, MERKEL, RAJOY / Aquesta trobada de les 20 principals economies del món, la setena que se celebra després de l'esclat de la crisi mundial a finals del 2008 per adoptar polítiques coordinades, convertirà San José de Los Cabos, una localitat gairebé als antípodes de Grècia, en el centre de comandament per encarrilar la incertesa mundial després de la celebració de les eleccions hel·lenes.

Al sud de Califòrnia hi coincidiran els líders de les quatre principals economies de la zona euro (Alemanya, França, Itàlia i Espanya) i els presidents de la UE i de la Comissió Europea, que es reuniran aquest matí. A la tarda, aquesta taula de comandament es podria ampliar amb el president dels Estats Units, Barak Obama, i el primer ministre britànic David Cameron.

Obama és conscient que un agreujament de l'economia nord-americana induït per la crisi de l'euro pot posar en joc la seva reelecció al novembre. Els EUA esperen d'aquest G-20 un senyal clar que el Consell Europeu del 28 i el 29 de juny adoptarà mesures decisives. Espera avanços en el disseny d'una unió bancària i d'un fons de garantia de dipòsits bancaris, així com mesures que permetin abaratir el deute d'Espanya i Itàlia i estimular el creixement de la zona euro.

Però les diferències entre els dos principals líders europeus, l'alemanya Angela Merkel i el francès Fran-çois Hollande, fan dubtar dels resultats. Segons el diari francèsLe Journal du Dimanche, Hollande defensarà un pla d'estímul del creixement a la UE per 120.000 milions d'euros que ja ha remès als seus socis. Aquest programa hauria d'aconseguir l'aprovació del pròxim Consell Europeu i hauria de desenvolupar-se abans de final d'any amb la creació d'una taxa sobre les transaccions financeres.

Notícies relacionades

Merkel, però, es resisteix a les polítiques d'estímul i ha advertit que «la fortalesa d'Alemanya no és en absolut infinita».

El president espanyol, Mariano Rajoy, podria aprofitar la seva presència a Los Cabos per avançar els resultats sobre la banca espanyola de les auditores Oliver Wyman i Roland Berger abans que Espanya demani formalment ajuda financera a la UE dijous que ve. Ha transcendit que les necessitats de capital seran d'entre 60.000 i 70.000 milions i Rajoy podria aprofitar l'ocasió per llançar el missatge que els 100.000 milions oferts per la UE són més que suficients perquè el G-20 no temi per la banca espanyola.