Buscant Mandela

Per a Busi Dlamini, aquell dia va ser un miracle. Però sense cara. El dia que Nelson Mandela va sortir en llibertat després de 27 anys a la presó, aquesta noia de Soweto no tenia ni idea de quina cara feia l'home que alliberaria Sud-àfrica.«Quan el vaig veure emergir entre la multitud el primer que vaig pensar va ser que era completament diferent de com me l'havia imaginat. Durant anys no ens van permetre veure imatges de Mandela. L'únic que n'havíem vist eren grafits a les parets de com es creia que era».Dels anys que l'expresident sud-africà va passar entre reixes, tot just n'hi ha algunes fotos fetes per periodistes estrangers en una sola visita a la presó de Robben Island i que el Govern de l'apartheidno va deixar publicar mai a Sud-àfrica. Aquell 25 d'abril de 1977, Mandela es va plantar desafiador davant els objectius i es va deixar retratar amb ulleres de sol i recolzat en una pala. Però els sud-africans no van veure aquella imatge i, com Busi, es van haver d'imaginar el seu propi Mandela. Aquella foto del Mandela presidiari, amb 1.900 documents més entre imatges, vídeos i manuscrits formen l'arxiu digital que la Fundació Nelson Mandela i Google han posat en marxa aquesta setmana. El material, d'accés lliure, permet navegar per la vida de l'històric líderantiapartheiddes de la seva infància fins als seus actuals 93 anys.

El buscador va donar fa un any 940.000 euros a la fundació perquè digitalitzés el seu vast arxiu. El fitxer, que encara no està tancat i seguirà ampliant-se a poc a poc, mantindrà l'esperit Mandela:«L'objectiu és que aquesta iniciativa digital arribi a tothom. A l'elit mundial, però també als més desafavorits», assegura la Fundació. L'arxiu divideix la vida de Mandela en els primers anys, la presó, la presidència i el retir; dedica una secció a les publicacions sobre ell i n'obre una altra de tituladaEl meu moment amb una llegenda,on diversos personatges com l'expresident nord-americà Jimmy Carter o l'arquebisbe Desmond Tutu expliquen les seves trobades amb la icona africana.

L'aura de l'heroi

La resposta ha estat total. Només el primer dia, la pàgina va rebre més d'un milió de visites i els carrers de Johannesburg van aprèixer empaperats amb els titulars:«Mandela es digitalitza» o «Ara sí que podràs buscar de veritat Mandela a Google». Tot i que hi ha projectes similars amb els manuscrits bíblics del mar Mort o la Memòria de l'Holocaust, el de Mandela és el primer dedicat a una sola persona. L'aura de l'heroiantiapartheidsegueix intacta i interessa tot de la seva vida. Per això l'arxiu viatja a les arrels de l'home que va guanyar el Nobel de la pau el 1993. Fins als aspectes menys coneguts de la seva trajectòria. Les fotos digitalitzades mostren l'entorn tribal on va créixer i d'on va fugir als 23 anys per evitar un matrimoni forçat.

Fa uns dies, George Bizos, advocat de Mandela, deia a aquest diari que el primer cop que el va veure el va impressionar la seva planta.«Estava destinat a ser un líder. Era més alt, més guapo i anava més ben vestit que cap altre». I en dóna fe l'arxiu. En les fotos de la seva joventut es pot observar un eixerit adolescent ben vestit i amb el pentinat perfecte.

El seu amic íntim i camarada de llarg recorregut, Ahmed Kathrada, que apareix en molts dels documents digitalitzats, es va desfer en elogis al conèixer la iniciativa.«És un projecte fantàstic. Una manera sensacional de preservar la història. Això és el principi i esperem veure¿n molt més»,va assenyalar.

Per descomptat, l¿arxiu de Google dedica un espai d¿honor als anys del líder a la presó. El seu biògraf Richard Stengel descriu aEl legado de Mandelade quina manera durant els anys que va estar pres va aprendre domini de si mateix, disciplina i concentració. El mateix Mandela va dir que el seu gran mestre va ser la presó. Però també que el seu pitjor sacrifici va ser haver de dir a les seves filles que no podia passar més temps amb elles perquè altres nens sud-africans el necessitaven.

Aquesta angoixa es llegeix en tinta blava i de la seva lletra amb ratllades i correccions en un altre dels documents digitalitzats.«Estimades, un cop més la vostra estimada mama ha estat arrestada i ara ella i el papa estan fora, a la presó». Així comença la carta que va escriure a les seves filles quan la seva llavors dona, Winnie, va ser empresonada 17 mesos per la policia de l¿apartheid.La carta no va arribar mai a les nenes. L¿hi van tornar 15 anys després de sortir en llibertat. Un carceller l¿havia guardat a casa seva durant anys i ara forma part de l¿arxiu.

De les gairebé tres dècades privat de llibertat, també destaquen les fotos de la seva diminuta cel·la de Robben Island, on va passar 18 anys. La mateixa que avui fotografien centenars de turistes cada dia en visites guiades a l¿illa. El petit espai on es va forjar gran part de la icona Mandela apareix en les imatges ple de llibres. Avui la cel·la està neta i lluent, i només hi ha una manta i una petita taula.

Notes pulcres i detallistes

Entre el material accessible a internet es poden veure també les anotacions a mà que feia als calendaris, com el dia que va marcar la seva primera reunió de dues hores i 55 minuts amb el llavors president Frederik de Klerk. El mandatari del Govern de l¿apartheidva visitar Mandela a la presó en el marc de les negociacions per posar fi al règim. Les converses van derivar en el seu alliberament i el dels seus companys i en la celebració de les primeres eleccions democràtiques a Sud-àfrica. També aquell moment és als arxius: una fotografia va plasmar un orgullós Mandela, flanquejat per De Klerk i la seva dona mentre firmava com a primer president negre del país.

Si es llegeix entre línies i es presta atenció als detalls, l¿arxiu permet endevinar més sobre la personalitat de Mandela. El catàleg digital recull part de la correspondència a la presó amb família, amics i companys, i destaca l¿ordre i la meticulositat: passava a net totes les cartes i anotava en una llibreta totes les que rebia i enviava. També es poden llegir els diaris que va escriure al llarg dels seus anys pres i les notes que va escriure durant les negociacions per al final de la segregació racial.

Mandela es va adonar del poder del seu somriure i el va explotar. També això està ben present en l¿arxiu. El nou lloc de Google recull desenes d¿instants en els quals un somrient Mandela inunda l¿escena després del seu alliberament i durant la campanya a les presidencials de l¿any 1994.

Sense ressentiment

Com explica Stengel en la seva biografia, Mandela va voler transmetre que no era un home ressentit, encara que estigués profundament dolgut amb tot el que havia passat. Va preferir mirar cap endavant i, després d¿un sol mandat presidencial liquidat el 1999, va fer un pas al costat i es va retirar. Des d¿aleshores, i fins que la seva fràgil salut actual l¿hi ha permès, s¿ha dedicat a les seves fundacions pels drets humans i de la infància.

La digitalització del seu llegat és una via directa a les noves generacions. Per a ell, potser alguna cosa menys: Mandela no ha usat mai un ordinador i encara avui segueix demanant que cada matí li deixin cinc diaris sobre la taula del despatx.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial