La Xina posa a punt la primera llei contra la violència domèstica

Li Yang és una celebritat que ha ensenyat anglès a 20 milions de xinesos amb llibres, webs i gires en estadis abarrotats. El seu estil evangelicomarcial exigeix que les masses cridin les seves famoses proclames. «Conquistem l'anglès per fer la Xina més forta», per exemple. Un home amb una imatge irreprotxable. La seva dona, nord-americana, va penjar un text recentment a internet: «Em vas tirara terra, te'm vas asseure a l'esquena, em vas estrangular amb les mans i em vas picar el cap contra el terra». Hi afegia unes fotos amb la cara moradenca, un nyanyo al front i una orella sagnant. Ell la va acusar de sabotejar la seva carrera i reputació airejant un assumpte privat. Dies després va articular una cosa més semblant a una disculpa. La seva dona el va perdonar.

La Xina s'ha endollat al culebró, i els capítols se serveixen a internet. La majoria critica Li però tampoc hi falten els que critiquen la denúncia pública de la seva dona. L'assumpte serveix perquè es parli obertament, potser per primera vegada, de la violència domèstica a la Xina. I pròximament aprovarà una llei en aquest sentit després d'anys de pressions d'organitzacions feministes.

El problema és generalitzat, invisible i assumit. Un estudi de la Federació de Dones de la Xina denunciava que més d'un terç de dones l'havien patit i que només un 5% considerava el seu matrimoni infeliç per això. Les xifres són inexactes perquè fins i tot se'n desconeix el concepte.

SENSE DENÚNCIES / «En alguns pobles sabem que peguen a totes les dones, però quan els preguntem per la violència domèstica ho neguen perquè no saben què és», assegura Wang Xingjuan, octogenària pionera en la defensa de les dones a la Xina. Trenta anys enrere va comprovar que l'atur i la frustració agreujaven el problema i va fundar Maple Centre, organització per a víctimes i agressors que compta amb una línia telefònica d'assessorament conjugal. De les 6.000 trucades anuals, més de 300 estan relacionades amb la violència. «A la Xina l'home sempre ha tingut dret a pegar a la dona. Aquesta se sent avergonyida o ho veu normal, així que no ho denuncia».

La solució xoca davant la realitat d'un país en desenvolupament, sense cobertures socials i comptats refugis. Per això l'organització recomana a la víctima salvar el matrimoni amb més insistència de la que seria raonable a Occident.

Mao va aprovar una exemplar llei igualitària quan va comprendre que no podria aixecar el país només amb la meitat de la població. Aquella igualtat teòrica ha impedit una llei de violència domèstica dirigida a les dones. El concepte es va recollir per primera vegada el 1995 i només està present en un apèndix de la llei matrimonial.

FRUSTRACIÓ/ Fan Zhang, advocada del sector, admet la seva frustració. «Només puc recomanar-los que vagin a associacions, que comentin el tema amb veïns o amics, que intentin convèncer el seu marit». La policia pot empresonar preventivament 15 dies l'agressor, però només en els casos més greus. Les ferides mostrades per la dona de Li, per exemple, no serien suficients.

Les agressions van per la via de la justícia criminal. El marc desincentiva la denúncia. No hi ha estaments encarregats de lluitar contra la violència domèstica. Policies i jutges solen desentendre's per considerar-lo un tema privat. Una vella dita assegura que «ni el jutge més savi pot ficar-se en assumptes familiars». I la víctima està obligada a recollir les evidències de l'agressió i a demostrar en un judici la culpabilitat de l'altre.

Notícies relacionades

Una unitat militar busca justificacions per atacar els periodistes

La societat israeliana exigeix al carrer un alto el foc que alliberi els ostatges

La nova llei establirà obligacions a jutges i policies. Aquests queden assenyalats directament. Hauran d'evitar-la i recollir-ne les evidències. La càrrega de la prova en el judici girarà cap a l'agressor. S'esperen mesures cautelars com l'allunyament forçós. «És una bona llei que uneix prevenció i càstig. És urgent perquè només amb aquesta llei podrà canviar la mentalitat. La gent s'adonarà que és una cosa dolenta. Així va passar a Occident», considera Fan. Només una quarantena de països, gairebé tots desenvolupats, compten amb lleis de violència domèstica. Però també altres de menys desenvolupats de l'Àsia, com Filipines o Mongòlia.

L'harmonia confuciana que vertebra el país descansa en l'obediència al pare, al marit i a l'autoritat. La llei només és el primer pas cap a la resolució del problema, que encara és llunyana també a Occident. Cada dia hi ha més xineses que s'atreveixen a airejar els abusos. «Els homes han crescut veient els seus pares i els seus avis pegar les seves dones. Costarà molt temps, no n'hi haurà prou amb una generació. És impossible canviar una mentalitat mil·lenària en dos dies», pronostica Wang.