El savi Duch

Em permetran que per un dia els parli del revés de l'actualitat per compartir els fils de la trama amb què construïm aquest estrany artefacte que anomenem periodisme. Som el que llegim, també el que mirem, però, per entendre el que veiem, necessitem les paraules. Doncs bé, avui els voldria parlar d'un personatge desconegut per a la majoria de vostès que dimarts que ve compleix 75 anys. Ha viscut gran part d'aquest temps tancat al monestir de Montserrat, lluny del soroll mundanal, però atent al més rellevant del pensament europeu sense importar-li ni l'idioma ni el caràcter ideològic dels autors sempre que fossin originals, racionals i s'inscrivissin en la tradició humanística. I els va llegir tots. Aquestarara avisno es prodiga als mitjans i, sobretot, quan hi va no diu les astracanades que el món reclama d'un catòlic crític. Però la seva callada tasca ha conformat el pensament dels més destacats professors de les universitats catalanes, i d'algunes de l'altre costat de l'Atlàntic, en matèria de pedagogia, religió, comunicació, antropologia i sociologia, com han reconegut en una recent miscel·lània editada per Fragmenta. Els parlo deLluís Duch,al meu entendre el més destacat pensador de la Catalunya de principis del segle XXI.

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

Dues perles

Els deixaré dues mostres del que aquest home sap. L'actualitat reprodueix sistemàticament un cert malestar de la nostra societat per la mal anomenada pèrdua de valors. Doncs bé, aquest soroll prové, segonsDuch, de la crisi que viuen des de fa almenys quatre dècades les institucions que es dediquen a transmetre'ls: la família, l'escola i la religió. La primera, desbordada per la velocitat del coneixement; la segona, saturada per les múltiples tasques complementàries que li encarreguem, i la tercera, desnonada per les esglésies que han segrestat les creences. La segona té molt a veure amb el món del periodisme, que en l'argot deDuchpodríem considerar com el principal art dedicat aemparaularels fets i els seus protagonistes. Posar la vida en paraules, quina irresponsabilitat.