Bernardino León: «Els rebels libis són sensats i volen un final negociat»

Va ser nomenat fa tot just un mes i mig enviat especial de la Unió Europea per a la primavera àrab i en aquest temps ha viatjat dues vegades a Egipte, dues a Tunísia, una al Marroc i una altra a Jordània. Són els quatre països en què es vol centrar en la primera part del seu mandat perquè ja estan immersos en processos democratitzadors, encara que segueix de prop els esdeveniments a Líbia i Síria.

-¿Quin futur vol la Unió Europea (UE) per a Muammar al-Gaddafi?

-Ha de pagar per tots els crims i totes les violacions de drets humans i fins i tot els possibles crims contra la humanitat que ha comès. La qüestió és si ho farà en un tribunal libi o davant el Tribunal Penal Internacional. És una decisió que haurà de prendre el tribunal d'acord amb les noves institucions de Líbia.

-¿Què opina dels terminis que s'ha donat el Consell Nacional de Transició (CNT)? Confia a celebrar eleccions d'aquí 20 mesos.

-Primer s'han de satisfer les necessitats bàsiques de la població. No ens hem d'obsessionar amb els terminis, sinó que la transició es realitzi amb totes les garanties. No estem davant un país que pugui organitzar unes eleccions ara perquè no té ni cens.

-¿Què s'ha fet malament en la intervenció a Líbia? Sis mesos després, Gaddafi no està arrestat.

-No crec que s'hagi fet res malament. Es va dir des del primer moment que, si s'actuava, es faria amb totes les garanties, amb l'acord de la Lliga Àrab, la Unió Africana, l'ONU i la UE. Llavors es va decidir una operació sense intervenció al territori. Sabíem que no propiciaria una solució ràpida, tot i que s'estava pendent que no hi hagués baixes civils. Respecte a la localització de Gaddafi, no és que s'hagi fet malament, el que passa és que és un país complicat. A la zona central, on hi ha la tribu dels Gaddafi, s'ha pogut trobar un cert suport. El CNT, em sembla que d'una manera sensata, no vol una ofensiva i vol un final negociat. Això genera més terminis, però crec que és la via correcta.

-¿Per què s'intervé a Líbia i no a Síria, on el règim està exercint una repressió brutal?

-Les vides dels opositors sirians valen el mateix que les dels libis, i les massacres que està perpetrant el règim mereixen la mateixa condemna que les que al seu dia va fer Gaddafi. Però per una sèrie de raons, i algunes potser estan relacionades amb el desenvolupament dels esdeveniments a Líbia, no s'ha arribat a un consens al Consell de Seguretat. Això no vol dir que sigui una situació estàtica.

-¿Com s'està avançant?

-La Lliga Àrab ha arribat a un consens per condemnar el que està passant. I crec que la paciència d'alguns estats que s'havien manifestat reticents a una resolució al Consell de Seguretat s'està esgotant i estan començant a emetre senyals positius.

-¿Es refereix a Rússia?

-Prefereixo no citar cap país, però tots ho tenim al cap.

-¿La possible segona recessió de l'economia mundial afecta el desenvolupament de la primavera àrab?

-Sens dubte. La crisi, que ha disparat els preus del combustible i dels aliments i ha fet disminuir el turisme, ha alterat seriosament els equilibris macroeconòmics d'aquests països, i està tenint un impacte en la transició. Molts ciutadans volen la democràcia, però també una millora de la situació econòmica, i això no arriba ràpidament. El risc d'una segona recessió pot comportar complicacions en els processos de transició. La UE ha d'estar a l'altura per recolzar-los ara, no pot deixar-ho per d'aquí uns anys.

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

-Zapatero es va implicar des del primer dia en els processos de transició. ¿Creu que si Mariano Rajoy és el pròxim president, com auguren els sondejos, serà igual de sensible?

-No sé qui serà el pròxim president, però estic convençut que tant Alfredo Pérez Rubalcaba com Rajoy tindran una enorme sensibilitat respecte a tot el que passa al nord d'Àfrica. A Rubalcaba l'he vist sempre molt conscient, per exemple, de la importància del Marroc i té l'experiència per fer una tasca en política exterior molt eficaç, amb el conjunt del nord d'Àfrica i en concret amb el Marroc. A Rajoy, el 2006 o el 2007, li vaig sentir algunes declaracions sobre el Marroc i el món àrab poc afortunades, però estic convençut que té possibilitats d'aprendre i millorar, i espero que sigui així.