Maradona, el rei

«¿Sap per què vam elegir Maradona rei de Nàpols?». Salvatore Lanza, secretari d'una associació de neoborbònics, explica que el «pibe d'or» va permetre que el Nàpols guanyés la Juve de Torí (Piemont), capital del regne que el 1861 va conquistar el de les Dues Sicílies per a Itàlia.

Virman Cusenza observa la ciutat des del segon pis de la seu del diari local Il Mattino, del qual és director. Diu que tres anys enrere Berlusconi «va contenir el problema de les deixalles, però no el va resoldre». «Afanyeu-vos», diu la primera pàgina d'una vella edició del diari, penjada a la paret del seu despatx.

L'atur entre els joves de la ciutat supera el 20% i aquests dies la Camorra posa bombes a les esglésies perquè no paguen el peatge mafiós. «Les escombraries no és un problema tècnic, sinó polític, una lliçó al nord d'aquest sud contaminat i sofrent», apunta l'historiador Luigi Mascilli Migliorini.

Reciclar en va

Cusenza il·lustra que «la burgesia està absent», com ho estava el 1799 quan un grup d'intel·lectuals no van aconseguir encomanar-li la

«revolució popular partenopea». «La burgesia està immòbil i els plebeus estan inquiets», rematen la majoria dels intel·lectuals napolitans, que als seus domicilis practiquen la selecció d'escombraries. Però quan la treuen al carrer, l'han de tornar a barrejar «perquè no hi ha contenidors específics per a cada tipus de residus».

«Si un neix a Milà sap què serà o farà, a Nàpols no», subratlla el professor d'història econòmica, Giggi De Matteo, segons el qual «Nàpols és una ciutat envejable des d'un punt de vista social, perquè és interclassista», encara que pateixi l'handicap de ser una excapital que «no ha trobat una altra identitat». «La patologia més abundant a la ciutat és el buit, la falta de referents», diagnostica la psiquiatra Rossana Calvano.

Nicola Ostuni, desencantat historiador d'economia, es mostra escèptic sobre la creativitat napolitana, mentre que altres insisteixen que precisament «la fantasia dels seus habitants la salvarà». «Nàpols no té una identitat econòmica, i per tant no existeix», conclou De

Notícies relacionades

Nàpols, abocador d'Itàlia

Jerusalem i Teheran continuen amb els bombardejos recíprocs

Matteo.

El filòsof Sebastiano Maffettone puntualitza que «les escombraries són una metàfora d'una Itàlia invertebrada», en què, afegeix, «ja no és suficient recollir-les sinó que necessiten una reconstrucció de l'ètica pública».