La crisi coreana i els equilibris a l'Àsia

L'atac de l'artilleria nord-coreana a l'illa de Yongpyeong, el 23 de ­novembre, ha estat l'última espurna en la perillosa situació que travessa la península coreana des de l'armistici del 1953. L'última agressió nord-coreana va tenir lloc pocs dies després que el científic nuclear nord-americà Sieg-

fried Hecker revelés la construcció d'una nova planta d'enriquiment d'urani a la zona de Yongbyon, que segons la seva opinió és altament sofisticada i que podria tenir capacitat operativa d'aquí un o dos anys.

S'han fet conjectures sobre els possibles motius del règim de Pyong-

yang. La hipòtesi més versemblant apunta que l'atac té relació amb el moment successori que viu la dinastia estalinista dels Kim. El septuagenari Kim Jong-il acabava d'ungir hereu el seu fill petit, Kim Jong-un. La jove i inexperta criatura quedaria sota la tutela de la seva poderosa tieta Kim Kyong-hui, germanastra del dèspota regnant i dona del número dos de la nomenclatura, el general Chang Song Taek.

Les espurnes de Yongpyeong serien una demostració de fermesa de la dinastia Kim amb els seus tutors militars. En tot cas la brutal agressió nord-coreana ha sembrat terror i indignació al sud i inquietud ­generalitzada a la zona, i ha posat en una situació incòmoda la Xina, l'única valedora internacional del règim pària.

Després de l'intent per part dels seus predecessors immediats d'una política d'apaivagament amb el nord (Sunshine policy), l'actual president sud-coreà, Lee Myung Back, va guanyar les eleccions amb un programa de fermesa i línia dura. Però a ningú se li escapa que Seül, a menys de 100 quilòmetres de la zona desmilitaritzada, seria un objectiu ­assequible per a un règim que ha fet del militarisme agressiu la principal senya d'identitat, a costa d'un poble que pateix fam i privacions. L'ONU estima que en la segona meitat dels anys 90 entre un milió i mig i dos milions de nord-coreans van morir de gana.

I no podem oblidar que la satrapia nord-coreana té capacitat per fabricar armes atòmiques i míssils de llarg abast, experimentats el 2006 i el 2009, en obert desafiament a les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU.

Compromís clar

En aquestes circumstàncies no ha de sorprendre'ns comprovar que l'Àsia i el món tremolin davant qualsevol ocurrència de la dinastia comunista, feudal i militar de Pyongyang. Mentre Corea del Sud ha rebut el suport decidit i solidari dels EUA i el Japó, la Xina intenta calmar els ànims sense castigar el seu díscol protegit nord-coreà, i ha proposat la represa de les anomenades «converses a sis», que reuneixen les dues Corees, la Xina, els EUA, el Japó i Rússia. Només Moscou ha recolzat, amb matisos, la proposta. Però Seül i els seus dos aliats exigeixen un compromís previ i clar de Pyongyang de renunciar tant als seus actes d'agressió com al seu programa d'armament nuclear, i demanen a Pequín que pressioni els nord-coreans.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Corea del Nord es pot convertir en un maldecap seriós per a Pequín, que veu deteriorada la seva imatge a l'Àsia i al món i que difícilment pot mantenir la defensa d'un statu quo a la península coreana, que correspondria als seus interessos, però que els seus clients de Pyongyang posen en risc quotidianament. Els escenaris d'una implosió del règim nord-coreà, amb onades de refugiats cap a la Xina i una eventual reunificació posterior d'una Corea pro-nord-americana, amoïnen els actuals mandataris xinesos.

En aquest context, les espurnes que salten periòdicament contribueixen a fer més volàtil i incert el conjunt d'equilibris de poder a l'Àsia oriental, una zona cada vegada més rellevant en aspectes econòmics i estratègics i en què la Unió Europea sembla tenir-hi molt poca ­influència, encara que allà estiguin en joc alguns dels nostres principals interessos.