Eleccions en una dictadura
El règim militar de Birmània celebra una mascarada electoral
La Junta controla amb puny de ferro els primers comicis en 20 anys
Els birmans tornen avui a les urnes 20 anys després amb escasses raons per a l'alegria. El país, després de mig segle de Govern militar inútil i corrupte, és un mosaic ètnic en permanent conflicte bèl·lic que exporta el nombre de refugiats per càpita més alt del món. La renda individual anual ronda els 350 euros. No fa pas gaire, Myanmar era el país més prometedor de la zona. Les eleccions difícilment canviaran aquest paisatge.
Aquests comicis conclouen el «full de la ruta cap a la democràcia» de la Junta militar. Els observadors els han qualificat de mascarada. La tupinada és descartable per innecessària: la feina ja s'ha fet abans. La Junta ha extremat el control dels mitjans de comunicació propis i ha prohibit l'entrada dels estrangers, ha arrestat activistes opositors i ha aprovat lleis electorals que estrangulen el marge decisori popular. La quarta part dels escons es reserven a militars, fet que els possibilitarà suspendre la democràcia quan ells vulguin i vetar canvis constitucionals.
BATALLA DESIGUAL / Els dos partits principals estan vinculats als militars i s'han beneficiat de fons públics. En contrast, alguns dels petits partits opositors han sufragat els seus pasquins venent joies o amb els estalvis d'una vida.
El marc va ser establert en la Constitució del 2008. Va incloure la clàusula que prohibeix presentar-se als condemnats per la justícia, que barra el pas a la nobel de la pau Aung San Suu Kyi.
Tot aquest zel està justificat. En les últimes eleccions, que es van celebrar el 1990, la Lliga Nacional per a la Democràcia de Suu Kyi va humiliar els militars a l'aconseguir el 80% dels escons. L'Exèrcit li va impedir d'exercir el poder i va apuntalar la seva força doblant el nombre dels seus membres i amb les vendes de petroli i altres recursos. Tenint en compte aquest precedent de robatori, els birmans no afronten precisament les eleccions amb especial excitació.
Alguns analistes subratllen que aquestes eleccions són un primer pas viciat cap a la democràcia, però que són un primer pas, al cap i a la fi. El Partit de la Unitat Nacional és la segona formació militar i els seus integrants ofereixen un currículum fosc. Molts van participar en brutalitats passades. Però han promès llibertat d'expressió, llibertat de reunió i algunes altres. S'espera que s'aliïn amb petits partits prodemocràtics i possibilitin la irrupció de legisladors independents que, fins i tot constrets, tinguin marge per poder treballar de cara a l'apertura política.
