Trump assegura «estar molt a prop d’aconseguir un acord» amb l’Iran per acabar amb la guerra

Però amb l’anunci d’aquest dimecres de l’alto el foc també al Líban, les negociacions entre Washington i Teheran per acabar amb la guerra a l’Orient Mitjà semblen molt més encaminades. «Veurem què passa. Però crec que estem molt a prop d’aconseguir un acord amb l’Iran», ha declarat davant la premsa el president nord-americà, Donald Trump, durant la matinada d’aquest divendres. El multimilionari, de fet, ha assegurat estar disposat a viatjar ell mateix a Islamabad –ciutat on va passar la primera ronda de negociacions i hauria de passar la segona, aquest cap de setmana– en cas d’arribar a un acord.

Queden, però, diversos esculls. Segons filtracions a la premsa, els EUA i l’Iran mantenen discrepàncies, sobretot, en el futur de l’urani altament enriquit iranià, i en la capacitat en el futur de la República Islàmica de continuar tractant el seu urani.

Enriquiment d’urani

Des del 2018 –quan Trump, en la seva primera Administració, va trencar l’acord nuclear d’Obama amb l’Iran–, Teheran ha estat accelerant el seu enriquiment d’urani, que va arribarel juny de l’any passat al 60%, proper al 90% necessari per desenvolupar la bomba. Des del juny, a causa de la destrucció de la guerra de 12 dies contra Israel, l’Iran va parar tot enriquiment.

Des d’aleshores, l’Iran suposadament té 440 quilograms d’aquest material. Un dels punts de discòrdia: Washington pressiona perquè Teheran els entregui, i es comprometi a no enriquir més durant els pròxims 20 anys. L’Iran ofereix una aturada de tan sols cinc.

«Estem veient progrés en la diplomàcia, i en la pròxima reunió podria passar la firma d’un memoràndum d’entesa, seguit d’un termini de 60 dies per arribar a un acord definitiu. Les dues parts semblen disposades en principi», ha declarat una font anònima pakistanesa a l’agència Reuters. En cas de confirmar-se aquest termini de 60 dies, en què hi hauria negociacions tècniques, l’alto el foc temporal vigent –que caduca el dimecres 22 d’abril l’estendria fins al juny.

El futur d’Ormuz


Notícies relacionades

Els EUA, a punt per reiniciar els atacs, diu Hegseth

Israel i Hezbol·là inicien un precari alto el foc de 10 dies al Líban

L’altre gran punt de discòrdia és el futur de l’estret d’Ormuz, tancat parcialment per l’Iran des de l’inici de la guerra i doblement bloquejat pels EUA aquesta setmana: Washington, des de dilluns, no deixa passar barcos que surtin d’aigües territorials o ports del país persa.

Segons el Pakistan, els dos països estarien a prop d’aconseguir la reobertura de la via, per la qual abans del conflicte sortia el 20% de cru i gas de tot el món. L’Iran, segons aquestes fonts mediadores, estaria disposada a permetre el pas de barcos –a través d’aigües territorials d’Oman– si Washington es compromet a l’aixecament primer parcial i després total de les sancions econòmiques internacionals contra la República Islàmica. Aquestes sancions han sigut imposades contra l’Iran durant les últimes dècades.