La passió secreta del primer ministre

En ciutats com Arles o Nimes, l'època de la verema s'associa també als toros. Durant aquests dies, s'ha de veure com s'omplen fins a la bandera els TGV (trens d'alta velocitat) que connecten París amb aquests destins per adonar-se que l'afició va més enllà de les regions del sud. Dos milions de francesos assisteixen almenys una vegada a l'any a una corrida, segons l'Observatori Nacional de les Cultures Taurines. Per aixecar el mínim possible les ires dels defensors dels animals, es mouen pel tren dissimuladament, travessant mirades de complicitat.

Entre els cercles artístics i intel·lectuals de la capital, l'aura picassiana de la tauromàquia va despertar l'interès per la festa. Avui compta amb apassionats com per exemple l'actor Gérard Dépardieu, que no amaga la seva admiració pel que qualifica d'«art sublim». El venerat director Claude Chabrol, mort recentment, formava part també dels incondicionals de les fires, que se celebren durant el mes de maig i a finals de setembre. Els polítics ho porten amb extrema discreció. Com si tingués algun tret de pecaminós, o d'antirepublicà, que és pitjor, apreciar un espectacle on la tradició es barreja amb la sang. Un binomi difícil de pair per al gruix de l'opinió pública.

Entre el públic que abarrota el majestuós coliseu de Nimes, s'ha vist en més d'una ocasió el socialista François Hollande i també... ¡François Fillon! Ningú diria que el flegmàtic primer ministre, amb els seus aires d'aristòcrata anglès, no només es deleix per les carreres de cotxes sinó que té debilitat pels toros. Els que el coneixen bé saben que el cuquet li va picar a Madrid, on va passar una època de la seva joventut com a periodista becari a l'agència France Presse.

Des d'aleshores, cada vegada que l'agenda l'hi permet, s'escapa per disfrutar d'una bona corrida. Els defensors de la festa confien secretament en ell perquè la iniciativa abolicionista impulsada per dues diputades -una de l'esquerra i l'altra conservadora- es dilueixi en els processos de la tramitació parlamentària. De fet ses senyories no han corregut a recolzar-la. En canvi els alcaldes de les 30 poblacions taurines, de Baiona a Beziers, s'han mobilitzat a favor d'un espectacle autoritzat en les localitats que han demostrat una «tradició ininterrompuda» de diverses dècades.

Notícies relacionades

L’accent local d’un corrent global

Kast suma Xile al full de ruta dels EUA per a l’Amèrica Llatina

La de Nimes es remunta a l'any 1853. Ja el 1813, el baró Rolland, prefecte del departament del Gard, va proposar al ministre de l'Interior obrir el Colosseu romà als aficionats en una encesa missiva: «El gust que té el públic pels toros és portat fins al furor, i enlloc existeix un espai tan magnífic com les arenes».

Però avui el poble està més dividit. Animats pel moviment popular que ha aconseguit prohibir la festa taurina a Catalunya, centenars de militants anticorrida es van manifestar a Nimes per l'abolició. A Arles van sortir al carrer els defensors de la tradició, que esgrimeixen com a exponent de la «cultura i identitat» de la regió. I inviten els aficionats catalans a fer com els parisencs, ara que el TGV aviat arribarà a Barcelona.