«No tots els romanesos robem»

Ana Maria Maldovan, una gitana romanesa de 20 anys que viu de la mendicitat i resideix en una casa abandonada a Barcelona, va trucar a la policia divendres passat per denunciar que un jove magribí estava pegant a un compatriota davant la vivenda. «Li van pegar per tot arreu, li van trencar unes quantes dents i després el van moure per veure si estava mort», assegura. Tot just va arribar la policia, la noia, el seu marit i la seva sogra van acabar detinguts. Ana Maria, que tenia dos mòbils a la butxaca, va haver de passar la nit a la garjola perquè no en tenia factura. La van acusar d'haver comprat o rebut un telèfon robat, segons van confirmar els Mossos d'Esquadra. I la seva sogra, una dona de 42 anys, també va ser acusada d'agredir el jove marroquí, segons consta a l'acte del jutjat.

Pocs dies després, Ana Maria llegeix una notícia en un diari que li crida l'atenció: el Govern de França vol expulsar tots els gitanos romanesos del país o, almenys, això és el que recorda. Però, preocupada per guanyar prou per mantenir-se i enviar diners al seu pare malalt a Romania, no hi dóna més importància. No ha tingut temps de pensar si aquesta situació es pot repetir a Espanya. Ni tan sols ha reflexionat sobre si es tracta d'una injustícia o un acte de xenofòbia. La supervivència té altres urgències. «De veritat, no he pensat en res d'això. Estic preocupada per reunir 50 euros cada dos dies per enviar al meu pare malalt», confessa.

La família d'Ana Maria, com molts altres gitanos romanesos, manté una visió idíl·lica de França. «Amb tres nens, pots rebre 1.400 euros i una casa en alguns pobles. Això és el que em diuen els meus amics que hi viuen», comenta Carmen, la seva sogra. Però malgrat això, no han anat mai a França per evitar coincidir amb part de la família amb la qual no mantenen bona relació.

A Espanya, el seu desconeixement de la forma de vida de la ciutat i dels seus drets fa que tinguin por de qualsevol estrany que se'ls acosta a preguntar alguna cosa. «Tenim por de la policia. L'altre dia em van pegar i em prendre 20 euros i em van dir que em podien expulsar a Romania si denunciava els agents», afirma Sergiu, de 21 anys, marit d'Ana Maria, i en tractament contra el càncer.

Als gitanos romanesos els costa entendre per què Ana Maria va estar a la presó per tenir un mòbil sense factura o per què a un altre habitant de la casa li han decomissat el violí que feia servir per demanar diners al metro. «Aquí qualsevol abusa d'aquesta família. Els marroquins que abans ocupaven la casa o la mateixa policia. Són vulnerables perquè són gairebé analfabets, no coneixen l'idioma ni les lleis», assegura un home gran espanyol que viu en una altra ala de la casa.

Altres dedicacions

Notícies relacionades

Els pàries d'Europa

El nomadisme, un mapa de la memòria col·lectiva

Malgrat que el col·lectiu ha estat estigmatitzat per cometre furts en llocs turístics, bona part dels gitanos romanesos es dediquen a la recollida de ferralla o a la mendicitat, que és considerada pel grup com una forma de treball més. «Sempre hem de dir que no tots els romanesos robem», diu Carmen.

La família rebutja tornar a Romania perquè allà és gairebé impossible aconseguir feina i no poden viure de la recollida de ferralla o de la mendicitat tan fàcilment com Espanya. Sense aigua, sense llum i envoltats de «rates com conills», expliquen que si es dediquessin al furt, viurien molt millor. Només tenen un consol. «A Sergiu el van operar de càncer gratis -explica Carmen-. A Romania s'ha de pagar. Ja seria mort».