Paradisos artificials del segle XXI

La revista Time Out, un setmanari imprescindible per saber tot el que es fa a Londres, ha anat retratant durant quatre dècades els usos i abusos del consum de drogues a la ciutat. La seva última entrega ha tornat a revisar com fluctuen els hàbits en la matèria, sense caure en la histèria apocalíptica amb què la premsa sensacionalista sol tractar l'assumpte.

Segons el Ministeri de l'Interior britànic, el 10% dels que viuen a Londres van consumir drogues l'any passat. La xifra sembla alarmant, però no ha variat significativament durant els últims 15 anys. El que sí que ha canviat és el perfil del consumidor i les substàncies que es fica al cos. Time Out ha constatat que el consum de drogues ha trencat totes les barreres socials, d'edat o de sexe.

Hi ha mares joves que esnifen una ratlla de cocaïna abans de portar els nens al col·legi. Adolescents i persones de cinquanta anys penjats els caps de setmana. Hi ha supermodels, joves que estan a l'atur, brokers de la City, secretàries, perruquers o professors, que recorren esporàdicament o habitualment a l'ús d'alguna substància prohibida.

La droga a principis del segle XXI a Londres s'estén a tots els àmbits i situacions econòmiques. La cocaïna, per exemple, ha deixat d'estar associada, com passava als anys 80, amb joves professionals i nenes de casa bona, carregats de diners. «Algunes vegades tota la família en pren. Estem veient gent amb palpitacions i atacs al cor cada vegada més jove», afirma la treballadora d'un centre mèdic londinenc d'assistència a drogoaddictes.

El consum d'heroïna i el crac és ara molt minoritari. L'haixix, en canvi, ha anat sobrevivint a modes i tendències i segueix sent la droga més popular, encara que la varietat actual (l'skunt, fet amb les fulles seques de la planta) és quatre vegades més forta que l'antiga resina de cànnabis.

Però la gran novetat és la constant aparició de noves substàncies recreatives. Juntament amb l'èxtasi, els tranquil·litzants, les amfetamines i els bolets al·lucinògens, és possible trobar plantes com per exemple la mefredona, venuda fins fa poc legalment; la nafirona, importada de la Xina; o la sàlvia i la flor de Lotus. Un dels investigadors consultats per Time Out reconeix que molts dels productes que contínuament arriben al carrer només han estat provats pels metges amb rates i no se sap quines en seran les conseqüències.

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

Alguns dels que prenen aquests nous productes discuteixen i intercanvien experiències als fòrums d'internet, però molts dels estupefaents es barregen a més amb alcohol i amb altres drogues, cosa que complica encara més l'assumpte.

Els sistemes de distribució també són nous. El camell a la cantonada fosca i sòrdida sobreviu, però ha estat desbancat pels dealers, que serveixen el seus productes a domicili a una clientela fidel. Altres saben com espavilar-se amb encàrrecs per internet. La conclusió de Time Out és que els costums socials i la varietat de substàncies són ara molt diferents de les del passat, encara que això no significa que el problema s'hagi aguditzat.