Sóc un pallasso, voteu-me

Les eleccions brasileres es contaminen de l'omnipresent esperit carnavalesc. Però en aquesta batalla saturada de candidats amb noms falsos, a l'estil de Barack Obama i Nelson Mandela, i que funcionen com una mena de disfressa, no tots tenen raons per riure. Dilma Rousseff, l'hereva de Luiz Inácio Lula da Silva, té 24 punts d'avantatge a un José Serra de rictus cada vegada més pansit.

L'última enquesta publicada pel diari Folha de Sao Paulo i la xarxa O Globo augura que Dilma, que sempre es mostra alegre i confiada, guanyarà en la primera volta, el 3 d'octubre vinent, amb el 56% dels vots. El Govern del Partit dels Treballadors (PT) només rep per ara notícies que són carícies. «Només la Xina creix més que nosaltres», va declarar el ministre d'Hisenda, Guido Mantega, quan va anunciar que l'any es tancarà amb una pujada del PIB del 7,3%.

Molt riure, molts vots

Els comicis d'un país de gairebé 200 milions d'habitants contenen de tot: discursos èpics i esperpèntics, missatges d'esperança i anuncis apocalíptics. Hi ha tants discursos com càrrecs en joc: 27 governadors, dos terços del Senat i la totalitat de la Cambra de Diputats i de les assemblees legislatives regionals.

No tots els 20.000 aspirants s'han forjat en la lluita política. Hi ha exfutbolistes, models, telepredicadors, metges, professors, carters, bombers, forners, policies, perruquers i exmilitars. La propaganda electoral gratuïta a la ràdio i la televisió acostuma ser una mena d'espectacle en si mateixa: hi desfilen personatges que desafien la imaginació i convoquen la rialla. En eleccions precedents, Eneas, amb una barba que li arribava a la pelvis i la seva defensa del programa nuclear, es va convertir en objecte de mofa col·lectiva i, al mateix temps, en un dels diputats més votats.

Ara és el torn del pallasso Tiririca. L'estrella televisiva d'El show de Toma aspira a un escó de diputat federal pel Partit de la República. Francisco Everardo Oliveira Silva es del nord-est com Lula. Va treballar de petit al circ, va vendre milions de discos i va esdevenir una figura televisiva. Va considerar que d'aquí al Parlament només hi havia un pas per recórrer. I es va convertir en candidat. «Voteu per Tiririca. Pitjor del que estem no podem estar». El clown i cantant considera que la falta d'experiència legislativa és un valor. «¿Que què fa un diputat federal? La veritat, no en tinc ni idea, però voteu-me i us ho explicaré», fa broma.

Sota la consigna «Una puta diputada», el Partit Verd de Marina Silva busca col·locar al Congrés Gabriela Leite. L'exmeretriu, de 58 anys, va fundar Davida, una oenagé dedicada a la prevenció de la sida i la defensa dels drets de les prostitutes, que a Rio de Janeiro són milers. És també la cara al darrere de Daspu, la roba dissenyada per prostitutes i per a les prostitutes que unes models sensacionals presenten a l'exclusiu Rio Fashion Week.

Romário i Bebeto

Fins i tot el futbol ha entrat en aquestes eleccions per cridar alguna cosa més que un gol. Romário i Bebeto, campions del món amb Brasil el 1994, van decidir que és el moment de bolcar la seva condició de guanyadors en la política. L'exjugador del Barça presta la seva llegenda al Partit Democràtic Laborista (PDT). Bebeto es presenta amb l'altra variant socialdemòcrata, el PSDB, de Serra.

Notícies relacionades

Trump dona 48 hores per obrir Ormuz abans que "caigui l’infern" sobre l’Iran

Els EUA busquen contra rellotge el seu soldat del caça abatut per Teheran

Els comicis d'aquest Brasil en progrés i divers poden cridar l'atenció pels seus costats excèntrics. Però l'humor es va convertir en una qüestió seriosa. El Suprem Tribunal Federal va haver d'intervenir per suspendre una norma de la llei electoral que impedia als mitjans de comunicació satiritzar els candidats normals. Encara que sembli estrany, la mateixa llei que habilita els sobrenoms més extravagants i propagandes com la del pallasso Tiririca considerava que imitacions com les del popular programa televisiu Casseta & Planeta degradaven els candidats. Això va obligar la producció del programa a suspendre les paròdies.

«No correspon a l'Estat, per qualsevol dels seus òrgans, definir prèviament què poden dir o no individus o periodistes. No hi ha mitja llibertat de premsa o sota les estenalles de la censura prèvia», va argumentar el jutge Carlos Ayres Britto. Fabio Porchat, humorista de la xarxa O Globo, va celebrar el dictamen: «No és que jo només vulgui fer acudits sobre polítics. Vull poder escollir fer acudits sobre polítics, taxistes, periodistes, el que sigui».