Tan lluny de Déu i tan a prop dels EUA

La frase de Porfirio Díaz -¡Pobre Mèxic!, tan lluny de Déu i tan a prop dels EUA- la pensen amb tristor bastants mexicans. Els càrtels de la droga cometen constants atrocitats i es mouen amb una impunitat considerable en punts del país. El botí és suculent, els EUA són un enorme consumidor de cocaïna i el 90% de la droga que hi arriba procedeix de Mèxic, el país limítrof. La conclusió per a molts: si no existissin els EUA, el càncer de la violència de la droga hauria sorgit en un altre lloc.

El Govern d'Obama reprendrà l'enviament d'ajuda a Mèxic per lluitar contra els clans. Una font nord-americana qualifica el tema d'«alta prioritat».

El president Calderón va aconseguir que Washington hi admetés la seva responsabilitat. George Bush va prometre una ajuda de 1.600 milions de dòlars per a Mèxic i per al Carib en aquest context (Iniciativa Mérida). L'Administració d'Obama havia congelat part d'aquesta quantitat perquè el Congrés la vincula a la millora dels drets humans a Mèxic. Aquests dies n'ha desbloquejat 36 milions, i en seguiran més. La preocupació nord-americana neix per la por que la violència de les zones frontereres mexicanes, Ciudad Juárez, etc., s'encomani a les ciutats ianquis.

Les queixes de Calderón tenen una doble base. Els Estats Units no combaten prou el consum de droga, cosa que per a alguns és qüestionable, i la legislació ianqui és enormement permissiva pel que fa a la possessió d'armes, i això és un fet. Moltes d'aquestes armes acaben a Mèxic i alimenten els càrtels.

La facilitat amb què els nord-americans poden adquirir una arma deixa parat. Tot i que amb Obama es va pensar que hi hauria una retallada d'aquest dret, emparat per la segona esmena de la Constitució, el Tribunal Suprem ha donat una gran alegria als partidaris de la possessió d'armes. En una decisió recent (McDonald versus Chicago) el tribunal ha decidit que el dret a tenir armes «no pot ser retallat ni pel Govern federal ni pels estats». El magistrat Alito, membre de la majoria que es va imposar (5-4), aclareix que no es tracta d'un dret «a portar qualsevol classe d'arma en qualsevol circumstància i amb qualsevol propòsit» però el lobby de les armes s'alegra amb la sentència. La National Rifle Association estudia impugnar les limitacions vigents en moltes localitats. Una mala notícia per a Mèxic.

Les autoritats nord-americanes, per la seva banda, es fan preguntes. La primera és si Mèxic controla tot el seu territori o si petites bosses del país han estat abandonades als càrtels. Un periodista anglès que va visitar recentment Juárez es va trobar que ningú, ni tan sols un alcalde, li volia donar ni la més mínima informació sobre el que hi passa. Per por. A la ciutat hi han mort 6.000 persones per la guerra entre els càrtels locals i el de Sinaloa.

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

La segona és la corrupció. La policia té una reputació mediocre i la de l'Exèrcit, involucrat en la campanya, comença a ser qüestionada. S'acusen certes autoritats de connivència amb els de Sinaloa, i es pensa que si aquests eliminen els altres s'acabaran les guerres intestines que esquitxen persones innocents. En qualsevol cas, assenyala un nord-americà, «¿de què serveix que els donem helicòpters potents si ells mateixos es xiven als malfactors?».

Calderón s'ha tornat més modest i realista sobre la solució del problema a curt termini. És d'envergadura: 28.228 persones mortes en quatre anys, de les quals 2.076 són policies, funcionaris i alcaldes.