Tony Blair: "Aznar era un tipus dur"

L'exprimer ministre britànic Tony Blair presenta a les seves memòries l'expresident del Govern espanyol José María Aznar com un "tipus dur" per la seva postura en la guerra de l'Iraq.

En el llibre posat avui a la venda al Regne Unit amb el títol Un Viatge, Blair recorda que l'opinió pública europea estava molt en contra d'atacar l'Iraq com pretenien ell i el president dels EUA, George W. Bush.

Relata que José María Aznar li va indicar que a Espanya "només un 4% estava a favor d'una acció militar". "I jo li vaig dir que aquell era més o menys el percentatge que s'obtindria si es preguntava a la gent si creia que Elvis Presley encara era viu. Però (Aznar) era un tipus dur i estava decidit a mantenir-se ferm al costat dels EUA", afegeix l'exmandatari britànic.

Blair escriu que l'aleshores president del Govern creia, com ell, "que la possibilitat d'un vincle entre la proliferació d'armes de destrucció massiva i grups terroristes era massa real per acceptar-la, i havia arribat el moment de prendre postura davant el règim, el de Saddam (Hussein), que havia recorregut a aquestes armes".

Les bases de la seva amistat

El polític britànic recorda la invitació que li va dirigir el 1998 Aznar després que aquell aconseguís la firma de l'acord de pau a Irlanda del Nord perquè passés la Setmana Santa amb la seva família a Espanya.

A causa de les negociacions de pau, Blair va haver d'enviar 48 hores abans la seva dona, Cherie, i els seus fills, temps durant el qual Aznar va tractar la seva família "amb enorme amabilitat i efusiva bondat".  Aznar s'ho va prendre tot "amb perfecta equanimitat, cosa que va establir les bases d'una amistat personal duradora que tindria importants conseqüències més tard", diu Blair en clara al·lusió a la guerra de l'Iraq.

 La relació amb Gordon Brown 

D'altra banda, Blair afirma a les seves memòries que el seu successor, Gordon Brown, tenia "intel·ligència emocional zero". En declaracions a la BBC, l'exlíder laborista qualifica la seva relació amb Brown de "molt, molt difícil" encara que també "molt íntima".

"Cap al final, francament, va resultar molt difícil, gairebé impossible (treballar amb ell)", explica Blair, que reconeix que durant bona part del temps que van estar al govern, "ell va ser una immensa font de fortalesa".

Notícies relacionades

Triomf d’un demòcrata de l’ala progressista en les primàries de Nova York

Israel centra les seves operacions a Gaza sense un alto el foc a la vista

"El problema", explica, és que "quan era el meu número dos, la gent potser va sobrevalorar la seva capacitat per ser primer ministre" i en els seus tres últims anys, ja com a primer ministre, "la gent en canvi potser va infravalorar els seus punts forts".

Referint-se a la guerra de l'Iraq, Blair diu no lamentar la decisió d'envair el país àrab per enderrocar Saddam Hussein i impedir que desenvolupés armes de destrucció massiva. Però reconeix que s'angoixa al pensar que els familiars dels morts poden creure que no li importa que es perdessin tantes vides.