L'exemple balcànic dóna ales a altres estats no reconeguts

El pont sobre l'Ingur és molt més que el pas sobre un riu. Els seus 870 metres de longitud coberts de barricades i blocs de formigó donen pas a un Estat no reconegut per la comunitat internacional: Abkhàzia. A un costat del riu vigilen els soldats georgians, mal equipats malgrat el subministrament dels EUA i Israel. A l'altre, hi ha els soldats russos, més ben armats, per evitar que l'Exèrcit de Geòrgia intenti recuperar la seva antiga província per la força.

Com Abkhàzia, al llarg de la geografia exsoviètica s'hi estenen altres països que formalment no existeixen: Ossètia del Sud, també esqueixada de Geòrgia el 2008; l'Alt Karabakh, independitzat de l'Azerbaidjan el 1994; i Transnístria, separada de Moldàvia des del 1992. Són estats de facto; és a dir que, malgrat que la majoria de membres de l'ONU no admet la seva sobirania, funcionen com a estats independents. «Estem vivint un procés molt interessant. El sorgiment d'Eritrea, Timor Oriental o els estats exiugoslaus ens mostra que és possible reconèixer nous països», explica Masis Maiilian, exviceministre d'Exteriors de l'Alt Karabakh.

LA GUERRA / A ningú se li escapa que el ràpid reconeixement de la independència d'Abkhàzia per part de Rússia després de la breu guerra amb Geòrgia de l'agost del 2008 va tenir molt de venjança per l'aprovació occidental de la de Kosovo a expenses de Sèrbia, tradicional aliat de Moscou als Balcans. Ara, el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) avalant la independència de Kosovo ha estat ben rebut pel Govern de Sukhumi. «Reforça el dret d'Abkhàzia i Ossètia del Sud a l'autodeterminació», diu Nadir Bitiev, assessor presidencial abkhaz.

Ossètia del Sud està seguint un procés d'integració, sobretot econòmica, amb Ossètia del Nord, situada a la Federació Russa. En canvi, Abkhàzia, més gelosa de la seva particular identitat, ha preferit forjar llaços més enllà del seu veí del nord, per exemple amb empresaris de Turquia, on habita una important comunitat abkhaz. Els dos estats, tot i haver estat reconeguts per Veneçuela, Nicaragua i Nauru, funcionen només gràcies a l'ajuda de Moscou. La cap de la diplomàcia de la UE, Catherine Asthon, va exigir la setmana passada a Rússia que retiri els soldats de les dues províncies que, formalment, encara pertanyen a Geòrgia. «Necessitem aquestes tropes per defensar-nos», va dir Bitiev.

A més de servir per als tripijocs polítics de les grans potències, aquest tipus d'estats són també utilitzats per alguns veïns com aproxy (representant) d'alt valor geoestratègic, com és el cas d'Armènia i l'Alt Karabakh. Segons explica l'analista Sergei Minasian, part del sistema de míssils antiaeris S-300 –de fabricació russa– que posseeix la República d'Armènia està situat al Karabakh, més pròxim a l'enemiga Azerbaidjan.

AZERBAIDJAN / Malgrat això, ni tan sols Armènia reconeix el Karabakh. «Però a partir d'ara els mediadors internacionals hauran de tenir en compte la decisió de Kosovo en el cas del Karabakh», argumenta Masilian. Per això la sentència del TIJ no ha caigut gens bé a l'Azerbaidjan, que nega que serveixi de precedent.

Notícies relacionades

Els EUA rastrejaran les xarxes dels estudiants que vulguin entrar al país

Els EUA augmenten el personal d’avions de guerra a Morón

«La decisió del TIJ no hauria de tenir un impacte en els moviments separatistes d'altres parts del món ja que només ha considerat que la declaració d'independència no és il·legal, sense pronunciar-se sobre el dret d'un territori a independitzar-se», diu Paola Gaeta, professora de Dret Internacional de la Universitat de Florència: «Però serà instrumentalitzada, perquè els polítics sempre fan servir els documents legals per als seus propis fins».

El cert és que la decisió sobre Kosovo ha creat un precedent i ha donat ales als governs separatistes, tal com reclama Bitiev: «Abkhàzia no és un territori georgià, mai ho ha sigut ni mai ho serà».