Saris i turbants en el paisatge sud-africà

Lenasia és un lloc curiós. En aquest immens barri al sud de Johannesburg és on durant l'apartheid havia de viure obligatòriament la població índia, que encara avui conforma la immensa majoria dels seus veïns. Els carrers tenen noms de ciutats del sud d'Àsia: Peshawar, Madràs, Lahore... Aquí i allà apareixen acolorides mesquites i recarregats temples hindús, i als centres comercials de la zona abunden les botigues on es pot trobar des de curri fins als brillants vestits anomenats saris, passant per revistes de xafarderies de ­Bollywood. Turbants i nicabs formen part habitual del paisatge. Ningú no diria que som a Sud-àfrica. Però així és.

Aquesta és una història poc coneguda, però aquí viuen més d'un milió de descendents de treballadors de la colònia de l'Índia britànica –que incloïa també els actuals Pakistan, Bangla Desh i Sri Lanka– que van arribar fa 150 anys.

Llavors els anglesos tenien un problema. Els orgullosos zulus es negaven a treballar en les obres del ferrocarril i a les plantacions dels colonitzadors, que no volien que els africans veiessin els blancs fer treballs físics. Així que es «van importar» ­desenes de milers de treballadors asiàtics per encarregar-se d'aquestes tasques.

Un d'ells seria un jove advocat anomenat Mohandas Karamchand Gandhi, que va quedar tan horroritzat per les condicions de vida dels seus paisans que la seva vida va fer un tomb i es va convertir en activista polític. Les bases de la Satyagraha, o resistència no violenta, amb la qual va aconseguir la independència de l'Índia, es van crear a Sud-àfrica.

Als afores de Lenasia, Gandhi va fundar una granja cooperativa on assajar les seves idees de cooperació i vida en comú. És a les restes d'aquest edifici on se celebra un dels primers actes de commemoració d'aquest 150è aniversari en el qual es vol reivindicar el llegat de la comunitat índia a la Sud-àfrica actual. Un centenar de persones superen el fred per disfrutar de les danses i els balls tradicionals i escoltar una de les nétes de Gandhi.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Però no fa falta assistir a l'acte per adonar-se de la seva aportació a la Nació de l'Arc de Sant Martí. La seva cultura està present en milers de detalls quotidians, des de l'emissió per televisió de la Lliga Índia de criquet fins a les acolorides rues que ocupen els carrers de Lenasia en una de les seves múltiples festivitats. I és que el calendari hindú està especialment ple de dates assenyalades, i les famílies es reuneixen davant de fumejants i picants arrossos per celebrar el dia del pare, dels germans o d'alguna de les seves nombroses divinitats.

Però malgrat aquesta fidelitat a les seves tradicions i religions, ­Lenasia en cap cas es pot considerar un tros de l'Índia. Els indis de ­­Sud-àfrica són ja, després de sis generacions, prou africans. El que hi ha a ­Lenasia (i en altres indrets similars del país) és una curiosa fusió de ­cultures que han creat una cosa ­nova i irrepetible. Així, els indis que decideixen tornar a la terra dels seus ancestres pateixen el mateix xoc ­cultural que patiria qualsevol estranger, i ja hi ha plats «típics» indis que només es poden trobar a Sud-àfrica.