Espanya insisteix en la negativa a reconèixer Kosovo tot i l'Haia

Per més que el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) hagi donat el vistiplau a la declaració per la qual Kosovo es va independitzar de Sèrbia a començaments del 2008, la postura del Govern espanyol segueix immutable: no reconeix l'antiga província de Sèrbia com un país. Per Espanya, de moment, no ha canviat res per la sentència de la màxima instància judicial de l'ONU, situada a l'Haia. «Mantenim la nostra posició i seguim apostant per un acord entre les parts», va anunciar ahir, un dia després de la sentència, que no és vinculant, la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, que també es va mostrar en contra de qualsevol paral·lelisme entre Kosovo i autonomies com Catalunya i Euskadi, que ­disposen de nodrides bases ­independentistes.

Per Espanya, un dels cinc països de la Unió Europea que no reconeixen el país balcànic –juntament amb Eslovàquia, Romania, Grècia i Xipre–, els dos casos «no tenen absolutament res a veure» perquè el primer va ser fruit del «conflicte bèl·lic més cruent» que s'ha produït a Europa després de la segona guerra mundial, una circumstància que no s'ha donat a Espanya.

UNA SENTÈNCIA 'AD HOC' / I aquí l'Executiu sí que sembla anar de la mà del TIJ, que considera la independència kosovar com un fet excepcional perquè es va produir en una guerra que només a l'exprovíncia sèrbia va comportar al voltant de 10.000 morts i un milió de desplaçats. Segons fonts de la Moncloa, la sentència dels magistrats internacionals no crea cap «precedent», perquè es tracta d'una decisió«ad hoc», circumscrita únicament a Kosovo, i no entra a valorar si existeix o no el dret a l'autodeterminació.

Cap dels altres quatre països de la UE que tampoc no han reconegut Kosovo no van donar ahir senyals de canviar de posició. El Ministeri d'Exteriors de Romania va reafirmar la seva postura «expressada de forma constant aquests últims anys pel que fa al no reconeixement de Kosovo com a Estat».

Lluny de resignar-se, el Govern de Sèrbia va respondre ahir al veredicte del TIJ amb l'anunci del començament d'una ofensiva diplomàtica amb la qual espera evitar que es produeixi una onada de països que se sumin al reconeixement de Kosovo i pensant en l'Assemblea General de l'ONU, que se celebrarà al setembre a Nova York.

El primer ministre serbi, Mirko Cvetkovic, va convocar ahir una reu­nió extraordinària del Govern per analitzar el dictamen del TIJ i calibrar els passos que cal seguir. «Llançarem una iniciativa diplomàtica perquè Sèrbia estigui ben preparada davant el debat sobre Kosovo a l'Assemblea General de l'ONU. Sèrbia proposarà una resolució amb l'objectiu que el problema se solucioni de forma acceptable per a les dues parts mitjançant les negociacions», va afirmar Cvetkovic.

El mandatari va recalcar que Sèrbia no renunciarà a la seva política de defensa «de la integritat territorial i la sobirania» amb mitjans polítics i diplomàtics, i que la decisió del TIJ «no tanca la porta a les activitats en aquest sentit».

El president serbi, Borís Tadic, va dir que Sèrbia despatxarà enviats especials a 55 països per exposar el punt de vista de Belgrad abans de la cita de Nova York. Els ambaixadors serbis en 40 capitals més faran el mateix. «Jo mateix aniré personalment la setmana que ve a Nova York per parlar amb els representants dels països no alineats», va explicar el ministre d'Exteriors, Vuk Jeremic.

«Nombrosos països es veuran sota la pressió de reconèixer Kosovo abans del vot a l'Assemblea General de l'ONU», va afirmar Tadic. El president serbi considera que el TIJ no s'ha pronunciat sobre «el fons de la qüestió kosovar, o sigui, el dret a la secessió» i que correspon a l'Assemblea General de l'ONU extreure les «conseqüències polítiques» del dictamen del tribunal.

A Pristina, els dirigents kosovars tampoc es van quedar de braços plegats i van anunciar una espècie d'ofensiva diplomàtica paral·lela en la qual renovaran la seva campanya per aconseguir que més països reconeguin la seva sobirania i obtenir suports per aconseguir l'ingrés de ­Kosovo a l'ONU com a membre de ple dret.

Notícies relacionades

L'entitat sèrbia de Bòsnia esgrimeix el fantasma de la secessió

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«Hem preparat cartes demanant als governs que reconeguin Kosovo com a Estat i començarem a enviar-les avui mateix, per correu postal, correu electrònic i fax», va explicar la portaveu del Ministeri d'Exteriors kosovar, Albana Beqiri. «La decisió del tribunal ha sigut tan clara que no hi ha cap motiu perquè no se'ns reconegui», va afegir.

La situació precària del país queda clara en el fet que el governador del Banc Central de Kosovo, Hashim Rexhepi, va ser detingut ahir després que la policia registrés casa seva en el marc d'una investigació sobre corrupció, evasió fiscal i blanqueig de diners.