Austeritat i pluja als Camps Elisis

S ota un cel de plom, París va celebrar ahir la festa nacional més austera que es recorda. En temps de crisi no s'ha d'oblidar que, cada 14 de juliol, el país commemora l'ocupació de la Bastilla el 1789 per part del poble sublevat contra l'opulenta monarquia. Després de fer rodar els caps de dos ministres que malgastaven en puros i avions privats, Sarkozy ha posat la República a règim. Per donar exemple, ha suprimit la tradicionalgarden party amb què complimentava més de 5.000 convidats acompanyat de la seva glamurosa dona, Carla Bruni. El xampany i els canapès de xef als jardins de l'Elisic'est fini.

Un ritual cortesà poc adequat quan es demanen sacrificis als assalariats. Igual que el concert nocturn al peu de la torre Eiffel. Aquesta vegada cap figura de l'star systemfrancès –l'any passat, Johnny Hallyday– ha pujat a l'escenari. L'espectacle gratuït dels Camps de Mart –una altra gentilesa del president costejada per les arques de l'Estat– també ha passat a millor vida.

De tots els fastos, Sarkozy va mantenir la desfilada militar. Perquè el 14 de juliol és, en primer lloc, el dia de la trobada dels ciutadans amb el seu Exèrcit. Des de les forces armades d'elit fins al cos de bombers, tots descendeixen amb les seves millors gales pels Camps Elisis fins a la plaça de la Concòrdia. Allà, en el lloc on es va guillotinar Maria Antonieta, s'erigeix la tribuna de les autoritats. Normalment coberta d'un tendal per protegir-les de l'inclement sol estiuenc.

Però ahir la meteorologia tampoc estava per fer festes. Després d'uns dies de forta insolació, una tempesta va descarregar autèntiques trombes d'aigua sobre els llustrosos regiments. El soroll dels trons va ensordir les marxes militars. Els elements van descarregar la seva ira afegint incomoditat a un acte en què el desplegament degrandeures va barrejar amb els fantasmes del passat. L'espectre de l'anomenadafransafrique.

Aquest any, els convidats d'honor eren els presidents de les 14 antigues colònies africanes: Benín, Burkina Faso, el Camerun, Costa d'Ivori, la República Centreafricana, el Congo, Gabon, Madagascar, Mali, Mauritània, Níger, el Senegal, el Txad i Togo. Per ordre alfabètic, els seus Exèrcits van marcar el pas per l'emblemàtica avinguda. Amb motiu del 50 aniversari de la independència, Sarkozy va voler retre honors «als milers de soldats vinguts de l'Àfrica que van morir per França en les dues guerres mundials».

El problema és que alguns dels caps d'Estat que ocupaven flamants la tribuna no han arribat al poder per les urnes, sense vessar cap gota de sang. I això, a la pàtria dels drets humans, sempre grinyola. Algunes oenagés van denunciar la presència de «criminals» entre els contingents que van desfilar amb exòtics uniformes.

Notícies relacionades

L’accent local d’un corrent global

Kast suma Xile al full de ruta dels EUA per a l’Amèrica Llatina

El Govern va rebutjar tota lectura del gest en clau de «nostàlgia colonial», però no tots van assistir a la cita. Els soldats de Costa d'Ivori es van estalviar la remullada, i el seu president, Laurent Gbagbo, també va evitar una festa totalment passada per aigua. Fins i tot els focs artificials

–l'única concessió a l'evasió popular– van perillar.