Israel exaspera el món amb una matança en la flotilla humanitària

Una altra vegada les formes, però també el fons. L'assalt israelià a la l'anomenadaFlota de la Llibertat, carregada amb prop de 750 civils i milers de tones d'ajuda humanitària per pal·liar el patiment generat pels quatre anys de bloqueig a la franja de Gaza, va aixecar ahir una onada de condemnes i estupefacció a tot el món. Manifestacions a les capitals àrabs, retrets als ambaixadors israelians a Europa i fins i tot un assalt frustrat al consolat hebreu a Istanbul. L'abordatge va acabar amb la mort d'entre 9 i 19 civils. Amb una agreujant: es va produir en aigües internacionals, circumstància que els experts equiparen a un atac de pirateria.

El terrible incident d'ahir està cridat a arrossegar amb virulència Israel pel pendent sense fons pel qual roda des de la guerra de Gaza del 2009. La batalla per l'opinió pública fa temps que l'està perdent. Però l'Estat jueu acumula, a més, serioses topades amb els seus aliats, acusacions de crims de guerra en els fòrums internacionals i ordres de recerca i captura contra els seus dirigents. Tot això mentre creix el suport internacional al boicot als seus productes.

La reacció d'ahir és més pròpia d'un Estat acorralat. Les autoritats israelianes ja havien advertit els integrants de la flotilla que consideraven la seva iniciativa «una provocació» i un «acte de propaganda». Per evitar la col·lisió, els havia instat a redirigir-se al port d'Ashdod, on podrien descarregar les 10.000 tones de medicines i cadires de rodes, material de construcció, i les llibretes, bolígrafs i pupitres prohibits pel bloqueig israelià.

«Deixem-los que construeixin cases amb fusta perquè el ciment l'utilitzaran per als búnquers», va dir diumenge el primer ministre, Benjamin Netanyahu, referint-se a Gaza. Però ningú esperava un desenllaç tan dramàtic. Poc abans que claregés el dia i quan la flota navegava encara en aigües internacionals, segons un portaveu militar hebreu, comandos de forces especials israelianes van abordar sis embarcacions noliejades per diverses oenagés de Turquia, Suècia, Malàisia i Grècia.

L'ESCRIPTOR MANKELL, A BORD / Algunes imatges mostren el passatge delMavi Marmara, un vaixell turc amb prop de 600 civils a bord, plantant cara als soldats israelians a mesura que baixen des dels helicòpters. Israel sosté que els militars van actuar en defensa pròpia per evitar ser linxats pels passatgers, als quals acusa d'haver utilitzat «pals, ganivets, tiradors» i fins i tot munició real. Els pals i les barres es veuen a les imatges, però els organitzadors neguen rotundament que tinguessin armes.

Als vaixells hi viatjaven dones i nens, diputats, metges, activistes, escriptors com el suec Henning Mankell i fins i tot algun supervivent de l'Holocaust. De moment es desconeix la identitat de les víctimes. L'Exèrcit va dir ahir que hi ha almenys 9 morts, encara que fonts turques parlen de 19. Els ferits podrien rondar els 60. Però no és fàcil verificar cap dada.

Israel ha imposat la censura a la premsa local, mentre ahir prohibia als mitjans i diplomàtics estrangers l'entrada al port d'Ashdod, on a poc a poc van ser remolcades les sis embarcacions. Per justificar la matança, el número dos de la seva diplomàcia, Danny Ayalon, va acusar els organitzadors de la flotilla d'estar vinculats al terrorisme i va afirmar que Israel «no permetrà que s'obri un nou corredor de contraban d'armes a Gaza».

Alguns pensen, no obstant això, que Israel ha volgut enviar el missatge inequívoc que no acceptarà que altres interfereixin en els seus assumptes. Especialment Turquia, el patrocinador oficiós de laFlota de la Llibertat. Netanyahu, abans de tornar a Israel des del Canadà, va defensar el seu Exèrcit i va lamentar que hi hagués hagut víctimes, però va aclarir que l'embargament a Gaza continuarà.

Notícies relacionades

«Segueixen disparant»

Crim i càstig en aigües internacionals

POR A DISTURBIS / No és la primera vegada que Israel mata activistes internacionals, encara que fins ara ho havia fet dins del seu territori. El cas més conegut és el de la nord-americana Rachel Corrie l'any 2003, que va ser aixafada per una excavadora quan intentava impedir la demolició d'una casa palestina.

Ara la preocupació més imminent consisteix que es puguin produir disturbis als territoris palestins o entre la població àrab d'Israel. Ahir a la nit, les protestes havien estat moderades.