Els xinesos aprofiten el Cap d'Any per abraçar les seves tradicions

Un esclat de focs artificials i petards que no durarà menys d’una setmana va anunciar dissabte a la mitjanit el Cap d’Any xinès. Sotmesos a la influència occidental, un cop assimilats Sant Valentí i el Pare Noel, els xinesos s’abracen aquests dies a les seves tradicions. Van inventar la pólvora fa 2.000 anys i amb els petards pretenen espantar esperits i monstres, de la mateixa manera que esperen dosis de fortuna delsjiaozio crestes. Les masses ocupen el dia posterior a Cap d’Any el preciós i habitualment tranquil temple taoista de Bai Yun Guan, al sud de Pequín, on són necessàries hores de cua abans de tocar el mico de la sort esculpit a la porta.

Les supersticions arriben al seu zenit en el zodíac, format per 12 animals. Un cop acomiadat el bou, aquest any toca el tigre, al qual la saviesa popular li suposa poders mítics. Serà un bon any econòmic, propici per obrir negocis i perquè el país segueixi allunyant-se de la crisi global. També queden beneïts els fills nascuts sota el seu signe. No són aconsellables els casaments, que s’haurien d’endarrerir fins al 2 de febrer del 2011, quan haurà desaparegut el risc de divorcis o viudetats prematures.

Ossos de tigre

El tigre disfruta d’un lloc capital en la cultura xinesa. Les seves primeres representacions són de fa 7.000 anys i protagonitza innombrables llegendes i contes populars. També és un ingredient habitual de la medicina tradicional xinesa, que atribueix als seus ossos la facultat de curar l’artritis. La prohibició l’any 1993 de comercialitzar-lo no l’ha extingit, però ha abocat el tigre al perill d’extinció.

Pedro Ceinos, sinòleg espanyol i autor del llibre acabat de publicarEl tigre en China: imagen y símbolo, opina que és el més arcaic, complex i apassionant del zodíac.«És el Déu de la guerra i també el de la mort. A més a més, és un dels signes de l’oest, mal vistos perquè per allà es pon el sol. Però també és el signe protector per excel·lència, freqüentment representat en cases o tombes per fer fora els mals esperits. I també un símbol del renaixement, que està associat a transformacions espirituals».

La seva ferocitat és una virtut desitjada en els nens i temuda en les nenes, les quals es prefereixen dòcils, de manera que no era estrany en l’antiguitat que els pares d’aquestes nenes falsegessin l’any de naixement per poder-les casar més fàcilment. Encara que en un país tan vast com la Xina les creences no són homogènies. A la província d’Anhui també es tem l’excessiva bel·licositat dels nens tigres. Si neixen a la tarda són coneguts com a tigres famolencs, cosa que podria provocar-los problemes per trobar menjar la resta de la seva vida.

Mao va prohibir les supersticions perquè les considerava llastos per al progrés del país. Del cop de timó dels seus hereus al Partit Comunista explica que elegissin per a la inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín els 8:08 minuts del 8 d’agost del 2008. El poble xinès és un dels més supersticiosos del món. Les matrícules de cotxes o números de telèfons augmenten de preu a mesura que acumulen vuits (en mandarí sona semblant a riquesa), de la mateixa manera que els quatres (fonèticament similar a mort) el redueixen.

En la ingenuïtat

Notícies relacionades

Xi visitarà França, Sèrbia i Hongria en el seu primer viatge a Europa en un lustre

Meloni intenta explotar l’impuls en els sondejos per arrasar en les europees

Ceinos nega que l’obertura a Occident i el progrés hagin minvat les supersticions:«N’he notat un fort augment en el transcurs dels últims 20 anys. Però és una llàstima que aquest auge del simbolisme es quedi en els aspectes més simples».Hi ha més idees preconcebudes dubtoses. Per exemple, el fet que les interpretacions irracionals s’associïn més a l’àmbit rural. El boom natalici de l’any 2000, quan el drac aconsellava la descendència, va desbordar els hospitals tant de les ciutats com del camp. O que les creences mil·lenàries arrelin més entre els més pobres i endarrerits.

És difícil trobar més afecció alfengshui, la geomància ancestral xinesa que busca la salut i fortuna a través de l’organització d’espais i energies, que en la ultramoderna i exuberant Hong Kong, amb una renda per càpita 10 vegades la de la Xina interior. Nina Wang, que va ser la dona més rica d’Àsia, va caure en les xarxes d’un entabanador mestre defengshuique la va convèncer per cavar forats als seus terrenys i va estar a punt d’apropiar-se la seva herència. Al districte financer de Pequín, els arquitectes es van haver d’esprémer les meninges per obrir portes al sud als edificis que racionalment les necessitaven a l’oest.