Un bitllet per a Noriega

En una presó a 40 quilòmetres del centre de Miami, Manuel Antonio Noriega continua esperant. Potser s’espera des que es va entregar a l’Exèrcit nord-americà durant la invasió del Panamà que va començar fa 20 anys. Ja ha passat temps des que va complir la seva condemna per narcotràfic i somia poder tornar algun dia a la seva terra natal.

Però des de fa dos anys el futur de l’exdictador panameny està en mans del Tribunal Suprem nord-americà, que ha de decidir si finalment extradeix a França qui va ser l’home fort del Panamà entre el 1983 i el 1989 o, al contrari, n’ordena el trasllat al seu país.

Als dos llocs té assumptes pendents amb la justícia, malgrat que els escenaris són diametralment diferents. A París haurà de tornar a ingressar a la presó i complir els 10 anys a què va ser condemnat en absència per blanquejar més de dos milions d’euros.

Al Panamà l’esperarien fins i tot més anys entre reixes, per violacions de drets humans, enriquiment il·lícit i diversos assassinats. No obstant, només aterrar quedaria en llibertat al beneficiar-se d’una nova llei que impedeix que les persones de més de 70 anys vagin a la presó. Noriega, conegut també amb el sobrenom de cara de pinya, en farà 76 d’aquí uns quants mesos.

Just quan es recorda el vintè aniversari d’aquella invasió, l’exdictador continua esperant que el Suprem es pronunciï, i ho fa reclòs en un petit xalet als voltants de l’Institut Correccional Federal, una presó de mínima seguretat on té adjudicat el número 38699-079.

Per la seva condició de presoner de guerra, rep cada any la visita d’una delegació de la Creu Roja i està autoritzat a posar-se l’uniforme militar i a lluir totes les seves condecoracions cada vegada que compareix davant el jutge.

Durant anys va formar part de la nòmina de l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA). Per això molt probablement no s’havia imaginat mai que un dia els Estats Units li acabarien girant l’esquena.

La seva primera presa de contacte amb els serveis d’espionatge nord-americans va ser a finals dels 50, i es va continuar intensificant durant les dècades següents. Diuen que un dels seus principals contactes a Langley, seu de la CIA, era George Bush pare, director de l’agència d’intel·ligència en aquell moment. El mateix que un dia com avui fa 20 anys, i com a inquilí de la Casa Blanca, va ordenar la invasió del Panamà.

Aquella operació, batejada amb el nom de Causa Justa, va arribar després que Noriega es negués a continuar ajudant Bush en la guerra de la Contra a Nicaragua. Va perdre el seu estatus d’aliat i es va convertir en narcotraficant.

Recurs al Suprem

Aquest operatiu passarà als llibres d’història per l’elevat cost de vides que va deixar al seu pas, però segurament també per ser l’última d’una llarga llista d’intervencions militars dels Estats Units a l’Amèrica Llatina el segle passat, el temps en què Washington continuava tractant els seus veïns del sud com si fos el seu pati del darrere. Noriega va ser capturat a la Nunciatura Apostòlica del Panamà, on s’havia refugiat un cop acabada la invasió.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Després de mesos de mantenir llargues deliberacions, fa pràcticament un any un tribunal d’apel·lacions de la ciutat nord-americana d’Atlanta en va ordenar l’extradició a França. Immediatament després l’equip d’advocats de l’exdictador va aconseguir paralitzar una vegada més el procés recorrent en última instància al Suprem, que és qui ara té l’última paraula, ja que es dóna per descomptat que l’Administració del president dels Estats Units, Barack Obama, ratificarà el que decideixin els magistrats.

Fins llavors caldrà continuar esperant per saber si el bitllet de l’exdictador Noriega, que segons sembla vol tornar al seu país, té com a destinació París o el Panamà.