Julio Daniel Frías, golejador mexicà, supera uns anys durs de drogues i violència

Julio Daniel Frías, àlies Maleno, podria ser als seus 30 anys un narcotraficant més si hagués seguit el camí que va iniciar d’adolescent en una banda del seu barri d’Altavista. Es drogava i feia petits treballs per als grans càrtels que es disputen el pas fronterer més cobejat i l’urbs més perillosa de Mèxic: Ciudad Juárez.

Un fill i el futbol li van canviar la vida. Avui, Maleno és l’heroi de Ciudad Juárez, el golejador dels Indios, el club que fa una setmana va eliminar el Toluca, excampió, i aquests dies disputa amb el Pachuca les semifinals de la Lligueta mexicana. «Sóc un exemple per a tots els joves que tenen problemes de bandes i de drogues», afirma. «La meva vida els pot ajudar perquè vaig tenir aquests mateixos problemes i ara sóc un professional del futbol».

Després que la família es disgregués amb el divorci dels seus pares, el destí de Julio Daniel va estar marcat pel barri. El futbolista ho explica com un vell record: «Juárez és molt conflictiu. Hi ha molta drogoaddicció i moltes bandes. Jo em vaig veure embolicat en tot això. De jove vaig estar a la banda uns tres anys, vaig caure en les drogues, vaig passar per cosetes d’aquestes que passen molts joves en aquesta ciutat». I afegeix: «Gràcies a Déu, se’m van aparèixer el futbol i el meu fill per treure’m de tot això».

Abans, als 17 anys, va venir la detenció i el reformatori. Un any després, va néixer el seu fill. Com qualsevol persona humil de Juárez, va treballar en la construcció i en les maquiles, les acobladores de productes estrangers que omplen la zona de la frontera. Però també va començar a prendre’s seriosament el futbol i va debutar al club Soles, de tercera divisió, i va anar ascendint amb Astros, Zihuatlán, Tigrillos i Cobras.

Tot i així, la necessitat econòmica se’l va emportar d’il·legal, com a milers de mexicans, a l’altre costat: va tornar a ser paleta durant tres anys a la ciutat texana d’El Paso, on només va poder jugar amb els Patriotas, de quarta divisió.

Passar una prova

L’oportunitat li va arribar «una mica tard, però sense somni, diu. Un directiu dels Indios, fundat el 2005 amb aspiracions a arribar a primera divisió, el va invitar a una prova. Reconeix que «és molt difícil que passin aquestes coses». Ell mateix, que segueix anant diàriament a veure la seva mare al barri, coneix «molta gent de Ciudad Juárez que es queda estancada o segueix en el mateix», drogues i bandes. Però té clar la raó de la seva sort: «Mai em vaig donar per vençut».

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

Maleno diu que «ni havia somiat jugar en primera divisió». Però el Club de Fútbol Indios no només va aconseguir l’ascens la temporada passada, sinó que s’ha convertit en l’equip revelació fins a arribar a les semifinals d’un torneig que es juga com a lliga i culmina com a copa. Julio Daniel Frías és l’únic jugador de la ciutat a l’equip que s’ha convertit en l’esperança de la torturada Ciudad Juárez.

I això el fa feliç: «La gent ara pateix per la violència, però cada diumenge es distreu, porten els seus fills a l’estadi i l’omplen. Els Indios estan canviant Ciudad Juárez: molts joves ficats en bandes o drogues poden arribar a Indios, que és un aparador». I, més que el campionat, desitja que «el futbol de primer nivell es quedi molt temps a la ciutat per a tota aquesta joventut que està arribant». H