Gais amb peus de plom

Quan Laurence, al tornar abans d'hora a casa, va trobar el seu marit amb un altre home al llit, es va adonar que el seu món, construït durant 10 anys, era mentida."Ho vaig entendre tot. Els tangues, els olis... ¡Que tonta que vaig ser!",reflexiona.

Fill de bona família, guapo i ric, el seu marit ho tenia tot. Però per esquivar la pressió social i seguir la seva vida homosexual, va haver de casar-se. Com ell, molts gais al Líban tenen una doble vida. El Codi Penal criminalitza"les relacions antinaturals",castigades fins amb un any de presó.

Aquesta llei és benèvola en comparació amb altres del món arabomusulmà, on l'homosexualitat és vista com una perversitat importada d'Occident. En vuit països, entre ells Iran i Aràbia Saudita, els gais són condemnats a mort. El Líban, el país més liberal del món àrab, és una bombolla de llibertat per als seus veïns."Tenim certa llibertat. No hi ha una política de persecució com als països pròxims",explica Georges Azzi, coordinador de Helem (Somni), una associació per a la defensa dels gais. Tot i que, diu,"la llei existeix i la policia l'aplica quan vol".

La llei data dels anys 40, quan el país estava sota mandat francès. Però les lleis a França van canviar; al Líban, no."Aquesta llei no té sentit--opina Azzi--.No només està dirigida contra els gais, sinó contra les llibertats privades".Per Shant, portaveu del col.lectiu Meem, una associació per a la protecció de les lesbianes,"és una eina per manipular i humiliar els individus".

Desviats

L'acabament àrab que es refereix als homosexuals,txaz, significa desviat o estrany. Fa poc, la premsa va començar a usar-ne un altre de més neutre,mislé, que significa homosexual. Paral.lelament, la societat es va anar tornant més tolerant, almenys a la capital."Podia sentir la tolerància òbvia que els de Beirut van fomentar cap als gais",apunta Fares, de 23 anys, que va tornar al Líban el 2007, després de tres anys al Canadà.

No obstant, hi ha una fractura cultural entre Beirut i les regions. Al nord o l'est del país, joves gais fugen de la seva família quan els seus pares descobreixen que ho són i, en alguns casos, són amenaçats de mort. Un d'ells, que encara era menor, va arribar terroritzat a Helem. Allà el van ajudar a trobar una casa i una feina. També és freqüent que l'homosexualitat sigui vista com una malaltia. Shant explica que hi ha pares que quan descobreixen que la seva filla estima una altra dona, la porten a un psiquiatre o un religiós. Altres la tanquen a la seva habitació.

A vegades, la família ho accepta. Fares va sortir de l'armari el 2004, a Mont-real, on vivia sol. El 2005, ho va anunciar als seus pares."La Bíblia diu...",li va dir la seva mare, tot i que després no el va rebutjar.

Però el dia a dia és complicat. Molts, per por de ser discriminats, callen la seva orientació sexual a la feina."Elegeixo amb molt de compte a qui l'hi explico",confessa Sam, de 23 anys, empleat en el sector financer.

A l'espai públic, l'homofòbia hi és molt present. Una lesbiana explica que dos homes la van assetjar al carrer i van qüestionar la seva sexualitat."¿Vols divertir-te? Anem a divertir-nos", li van dir, prenent-la per un noi.

"L'homosexualitat masculina molesta perquè destrueix la imatge del mascle, que considera la dona una subordinada",explica Azzi. En canvi,"les lesbianes no són preses seriosament. S'associen a una il.lusió sexual".A més, en la societat libanesa els caps religiosos són molt influents. I la religió, tant la cristiana com la musulmana, prohibeix l'homosexualitat.

Avanços fràgils

Per això cal anar amb molt de compte."Les mostres d'afecte es limiten a molt pocs llocs",explica Shant. Tot i que no es defineixen com a tals, diversos bars i clubs gais van obrir les seves portes a Beirut i els seus voltants. Al llarg dels últims anys, el nombre ha crescut. I és que l'auge d'internet ha ajudat molt a l'emancipació. Els fòrumson linesón un espai de tertúlia, informació i cita. També els joves gais se senten més còmodes a la universitat i surten més de l'armari. Fa cinc anys, l'edat mitjana era de 20. Avui dia, ha baixat a 16."Això fa una mica de por--reconeix Azzi--perquè no tenen recursos per viure sols".

Notícies relacionades

Alemanya i Ucraïna acorden fabricar junts armes de llarg abast

Les ombres un crim

El més dur és el fet de no tenir cap dret, al no ser reconeguts per la llei."El nostre objectiu és que els homosexuals siguin considerats com a ciutadans i es beneficiïn de la protecció de la llei",destaca Azzi. Des de Meem, Shant afegeix:"Volem tenir el dret a tenir un cos, una sexualitat. Volem una societat que inclogui la gent i que no sigui fragmentada".

No obstant, encara queda molt per fer. Azzi tem que tot pot caure com un castell de sorra:"Pot passar si un cap religiós parla contra nosaltres".