Dos experts espanyols restauren al Caire els tresors de la mesquita Blava i la d'Al-Maridani

La llum de l'intens sol estival entra tènue al laboratori de restauració que dirigeix el sorià Agustín Gamarra i coordina el barceloní Eduard Porta. Està situat en una nau que forma part del recinte de la Ciutadella, la impressionant fortalesa construïda al segle XI per Saladí i que contempla als seus peus el Caire islàmic.

Deu restauradors egipcis treballen de forma minuciosa i amb avançades tècniques en diverses joies històriques, des de peces de l'època faraònica fins a mosaics o vidrieres de la medieval, la més gloriosa i esplèndida de l'islam.

Un gran projecte

Gamarra i Porta han estat contractats per la Fundació Aga Khan per a la cultura (AKTC), una rica institució privada que aquí està embrancada en dos ambiciosos projectes. Restaurar i rehabilitar els monuments més emblemàtics del barri Darb al-Ahmar o Barri Vermell de la ciutat, que concentra part de les centenàries mesquites i palaus musulmans, i construir el Museu d'Història del Caire.

Entre les peces que hi ha al laboratori de la Ciutadella destaca un bust faraònic de granit vermell i una columna de sis metres d'altura i nou tones de pes que data de l'època de Merenptah, fill i successor de Ramsès II. Les dues obres procedeixen d'un antic palau --més gran fins i tot que el de Karnak, a Luxor-- que fa més de 3.000 anys es va construir en el que avui és el

barri de Matariya del Caire. Del palau ja no en queda res i la columna està oblidada entre una muntanya de runa.

"En aquesta zona d'Egipte, els temples i monuments de l'època faraònica es van utilitzar després com a pedreres per a les construccions romanes, les esglésies cristianes i les mesquites o palaus de l'islam. Això explica que no en quedi gairebé res", explica Porta. Químic i expert en conservació de museus, Porta va treballar cinc anys en una de la tombes més importants de Luxor, la de la reina Nefertari. De totes la peces en fase de restauració al taller de la Ciutadella, es queda amb una font de pedra translúcida del segle XIV. "És impressionant i única en el món", explica amb entusiasme.

A l'agenda de treball dels dos restauradors hi ha la missió de conservar i restaurar els elements ornamentals arquitectònics de dos dels temples més exquisits de Darb al-Ahmar. La coneguda com a mesquita Blava, per les rajoles de ceràmica iznic que forren les seves parets, i la mesquita Al-Maridani, totes dues del segle XIV. Una tasca ben àrdua. "S'han d'extreure els ornaments, vidrieres i peces trencades, tractar- los al laboratori i reposar-los al seu lloc original amb un sistema de suport més lleuger i segur ", explica Gamarra. Algun malànima ja s'ha avançat i ha arrencat sense miraments part del mínbar d'Al-Maridani --el púlpit que serveix als imams per oficiar la pregària dels divendres-- tallat en fusta i amb incrustacions d'eben i marfil. Una verdadera llàstima.

El cert és que els dos temples, amb patis a cel obert amb arbres fruiters, columnes i arcs de marbre, estan molt deteriorats, com els carrerons i altres construccions que poblen el barri. "Fa més de 600 anys aquesta part del Caire era com els Camps Elisis de París. Aquí hi residien els més rics i poderosos personatges, amb els seus palaus, madrasses, mausoleus o mesquites", assenyala Porta. L'expert barceloní recorda que la missió de l'AKTC no és només donar brillantor a les pedres sinó també contribuir al benestar dels seus veïns. De fet, s'ha obert un centre de salut gratuït per a dones i nens i es faciliten microcrèdits als comerciants per un valor de 150.000 euros a l'any.

Orígens xiïtes

Un cop acabats els treballs de restauració, les mesquita Blava i Al-

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Maridani se sumaran a altres monuments que ja han recuperat l'esplendor d'abans, deu en total. L'interès del multimilionari d'origen indoislàmic pel Barri Vermell del Caire té una explicació. El príncep Aga Khan, hereu d'un autèntic imperi econòmic i financer, és el líder espiritual de milions de musulmans ismaelites nassarites. Els seus seguidors consideren el príncep descendent directe d'Ali, gendre de Mahoma i pare del xiisme.

I van ser precisament els seus ancestres, els xiïtes fatimites, els que van fundar l'any 969 Al-Qahira (la Victoriosa), la ciutat que avui es coneix com el Caire. Van governar Egipte durant 200 anys fins que van ser destronats pels exèrcits de Saladí, el general kurd sunnita que va aixecar la Ciutadella per defensar la ciutat dels croats. I és en aquesta fortalesa on, gairebé mil anys després, es reconstrueix de forma artesanal la història del país del Nil.