Un grup de 250 immigrants sense papers arriben exhausts en una zòdiac a l'illa de Lampedusa

Ulls vermells i salnitre a les parpelles. Caminen cansats i fan una pudor putrefacta, cosa que resulta lògica en una persona que fa dies que és al mar, sense més aigua dolça que la que resulta indispensable per beure. Greus cremades a la pell que, malgrat ser negra i més resistent als rajos solars, no ha pogut suportar els rigors d'un sol de justícia durant la llarga travessia. Tot i així, a qui els somriu, li tornen el somriure.

Són les primeres impressions del contacte amb 250 immigrants clandestins rescatats a la costa de Lampedusa dimarts a primera hora de la tarda per una patrulla de la Guàrdia Costanera, molt a prop d'una cala paradisíaca.

Crida l'atenció una noia molt jove --"Em dic Osca, tinc 22 anys i sóc de Nigèria"--, respon en anglès aquesta dona en un avançat estat de gestació. Trontolla fins al punt que fa la sensació que es desplomarà d'un moment a l'altre. Està embarassada de set mesos.

"Vull una vida millor per al meu nadó, ho he fet pel meu nadó", encerta simplement a dir abans de ser atesa.

Dues hores abans, el comandant Damanti havia pretès, sense èxit, descansar després del dinar. Una altra vegada impossible. Des que va començar el juny, no donen l'abast. L'avís arriba d'un pesquer. És una barca de fusta no gaire gran amb 250 immigrants. Està molt a prop de la costa, tant que els turistes més privilegiats que es troben en una cala a la qual només es pot accedir per mar poden, tot i que de lluny, seguir el rescat. "No és habitual que una embarcació arribi tan a prop de la costa sense ser vista ni per l'avió ni per un pesquer", explica el comandant, per afegir que la barca va salpar de Tunísia, al trobar-se al nord de l'illa. Si surten de Líbia, arriben al sud.

"¡Seat down!"

Malgrat que el mar està tan calmat que sembla una piscina, circumstància que, sens dubte, facilita les coses, el rescat no resulta senzill. L'amuntegament a la barca provoca alguns moments de perill quan, a l'adonar-se que els han vist, alguns s'aixequen. "¡Seat down!" --"seieu"-- els crida un membre de la tripulació que, amb un vestit de plàstic blanc, mascareta i guants, es disposa a donar-los la mà, d'un en un, per ajudar-los a pujar al vaixell de salvament. La barca s'escora.

"Una situació com aquesta --explica paral.lelament el comandant-- "és molt perillosa si hi ha onatge perquè el nostre vaixell xoca amb les barques a l'acostar-nos i hi ha molt risc que es trenquin i acabin enfonsant-se".

Quan les 250 persones es troben al vaixell de la Guàrdia Costanera és fonamental repartir el pes a la proa, la popa i els laterals. A uns 20 minuts del port, el comandant decideix esperar a l'arribada quan, a l'intentar repartir aigua de manera controlada, molts dels immigrants, del tot assedegats, s'abalancen sobre el membre de la tripulació que fa el repartiment.

"Em fan molt de mal les cames", diu Ali, de 25 anys, de Gàmbia, que porta una gorra de llana malgrat les altes temperatures. "Estic molt feliç de ser a Itàlia", afegeix abans de baixar al moll del port de Lampedusa.

Notícies relacionades

Trump: "Obriu el puto estret, cabrons, o viureu l’infern"

L’Iran multiplica els seus atacs al Golf contra estacions energètiques

Aigua i galetes

Després d'una primera i breu atenció al moll --aigua, galetes i primers auxilis--, un autocar els espera per traslladar-los al centre d'acollida de Lampedusa. Allà es decidirà si són retornats o traslladats a altres centres d'internament d'Itàlia, ja sigui a Sicília o al continent. Perquè, paradoxalment, malgrat ser el lloc que més immigrants rep, no n'hi ha ni un de sol pels carrers.