La profunda divisió bloqueja la sortida de la crisi política italiana

Itàlia segueix sumida en la incertesa. El president Giorgio Napolitano va anunciar ahir que s'agafava "una pausa de reflexió", després de quatre dies de consultes que semblen haver servit per a ben poca cosa més que per constatar la divisió total entre les diferents forces polítiques en la recerca d'una sortida a la crisi de Govern. Entre la dreta, que exigeix unes eleccions immediates que està del tot convençuda de guanyar, i el centreesquerra, partidari que un Executiu de transició reformi la controvertida llei electoral, hi ha un abisme.

Al matí, Giorgio Napolitano es va reunir amb els caps visibles dels dos blocs. Primer va passar pel Quirinal Silvio Berlusconi, el cap de Força Itàlia (dreta), i després el líder del Partit Democràtic (centreesquerra), Walter Veltroni. Com s'esperava, Berlusconi no es va deixar convèncer pel president i va insistir que "l'únic camí" és el que porta a les urnes com més aviat millor, i amb l'actual llei electoral. Segons la seva opinió, la llei "ha permès una plena governabilitat" en aquesta legislatura, "fins i tot amb una coalició que havia guanyat per només 24.000 vots", i amb el "panorama polític actual, garantiria la formació d'una majoria capaç de durar cinc anys".

"ALGUNA COSA NOVA"

Veltroni, per la seva banda, va apostar clarament perquè les eleccions anticipades se celebrin la primavera de l'any 2009, i abans, "amb la participació de totes les forces polítiques", s'afrontin reformes per poder "donar al país l'estabilitat que necessita" i la garantia que "comença alguna cosa nova". El pla B de Walter Veltroni consisteix a anar a les urnes el mes de juny que ve sempre que ja s'hagi aprovat la reforma estrella, la de la llei electoral, amb què el centreesquerra pretén combatre l'endèmica fragmentació política.

Després que les federacions d'empresaris i comerciants s'hagin pronunciat a favor de les reformes, diversos analistes van veure també un suport dissimulat de la Conferència Episcopal Italiana (CEI) en la petició del seu secretari, Giuseppe Bertori, a tots els partits que "treballin junts per aconseguir el bé comú".

Notícies relacionades

Trump: "Obriu el puto estret, cabrons, o viureu l’infern"

L’Iran multiplica els seus atacs al Golf contra estacions energètiques

Mentrestant, a la premsa italiana continuaven ahir les conjectures. Així, es planteja que, si finalment hi ha un Govern de transició, el primer ministre haurà de ser necessàriament un home de consens. Entre els noms que sonen per a aquest càrrec figuren els del president del Senat, Franco Marini; l'antic governador del Banc d'Itàlia Mario Draghi, i el ministre de l'Interior, Giuliano Amato, que ja va ocupar el càrrec entre el 2000 i el 2001.

Però un Executiu tècnic serà difícilment viable si es confirma que la dreta en bloc no en vol saber res. Fins i tot els democristians de la UDC, que dilluns passat parlaven d'un "Govern de pacificació", ahir es van acabar fent enrere.