Un nen soldat de Sierra Leone explica la seva vida en el llibre 'Un largo camino'

Té la mirada esquiva. Malgrat que està treballant des de fa anys les seves emocions, encara lluita massa sovint amb la culpa i la vergonya. Potser és una explicació de per què no manté gaire temps la mirada en la del seu interlocutor quan està parlant.

Evita entrar en detalls sobre les diferents atrocitats que va cometre a la guerra."Van ser tantes que és difícil escollir, però hi ha formes de matar que no m'hauria imaginat mai",contesta Ishmael Beah, deixant clar que el més escabrós forma part de la seva intimitat i s'ho queda per a ell.

Amb 26 anys, una edat a la qual alguns joves gairebé no han sortit del niu en els països més desenvolupats, Ishmael ja ha anat i ha tornat. Nascut a Sierra Leone, país africà embrancat en un conflicte civil durant tota la dècada dels 90, va ser captat pels rebels per anar a la guerra."Em vaig convertir en un nen soldat quan tenia 13 anys",comença el seu relat per insistir en el fet que no hi havia gaires opcions:"O eres ensinistrat per matar o et mataven".

"Sóc afortunat".Coneixedor de la dificultat de sortir de la situació en què es va trobar, vol transmetre que no és impossible."Som recuperables",assegura,"malgrat que molta gent pensi el contrari".Aquesta és el principal motiu pel qual ha decidit plasmar la seva experiència en un llibre autobiogràfic que porta per títolUn largo camino. Memorias de un niño soldado. Publicat per l'editorial RBA, serà presentat demà a la tarda al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Ishmael rebobina al principi després d'una breu contextualització del conflicte bèl.lic al seu país d'origen. Els rebels del Front d'Unió Revolucionària (RUF), que es van erigir com a oposició al partit únic del Govern, van fer gala d'una violència inusitada contra els seus propis compatriotes. De fet, el conflicte bèl.lic de Sierra Leone s'ha fet tristament famós per una escalada sanguinària sense límit.

Els rebels s'emportaven pobles sencers sense cap mena de mirament. En la seva fugida, amb els pares i els germans assassinats, Ishmael i els seus amics es van refugiar en una base militar rebel pensant que hi estarien més segurs. Tan bon punt hi van posar els peus ja eren nens soldat.

Cocaïna amb pólvora

Ishmael explica que la primera vegada que va matar va sentir por, gairebé terror."No ho oblidaré mai, això mai s'oblida",assegura per tornar a reprendre la idea que no tenia cap altra opció que fer-ho o s'arriscava que una negativa li costés la vida. Una idea recurrent, com si tractés de justificar-se constantment.

"La por durava un dia",continua. Aquí surt a la conversa la tremenda realitat de com els nens soldat són narcotitzats fins que perden qualsevol consciència i sentiment."La droga et pertorba les emocions",rememora el jove per, seguidament, enumerar una llarga llista dels estupefaents que consumien:"Marihuana, alcohol, pastilles, cocaïna, heroïna i una barreja de cocaïna amb pólvora o d'heroïna amb pólvora"."Era una màquina de matar però no sentia",explica per afegir:"La droga i els discursos constants que treballàvem pel país ens feien sentir uns herois".

Barats i mal.leables

Així o amb mètodes molt similars, al voltant de 300.000 nens soldats a tot el món empunyen actualment fusells i maten com va fer Ishmael. Uns 30 països en conflicte, bàsicament a l'Àfrica i l'Àsia, continuen portant a terme aquesta pràctica durament condemnada per la comunitat internacional. ¿Per què captar nens per a atrocitats tan monstruoses? Ishmael té diverses raons. La primera és merament demogràfica perquè en aquests països la població infantil és importantíssima."Quan s'ha perdut tota la família--afegeix el jove--qualsevol possibilitat de pertinença a alguna cosa t'atrau i, a més a més, així canalitzes la ira".

Notícies relacionades

Trump dona 48 hores per obrir Ormuz abans que "caigui l’infern" sobre l’Iran

Els EUA busquen contra rellotge el seu soldat del caça abatut per Teheran

Però la principal raó que addueix el jove és que la"immaduresa psicològica"permet convèncer més fàcilment els menors per realitzar barbaritats a les quals els adults es resistirien més. Sense oblidar que un nen no demana mai diners a canvi.

Després de dos anys allistat amb els rebels, el jove va ser seleccionat per diverses organitzacions internacionals per a un projecte per desprogramar nens soldats. I en una conferència a l'ONU, Ishmael va conèixer la dona que després l'adoptaria. Fa nou anys que està vivint a Nova York.