Agraïment col.lectiu a Les Luthiers

Milions d'argentins han crescut i han rigut fins a no poder més amb Les Luthiers. I encara ho fan. Des del seu debut, el 4 de setembre de 1967, el grup ha realitzat 28 espectacles, ha cantat unes 160 cançons i ha inventat 36 dels seus instruments informals. És tan gran l'admiració que se'ls professa que al Centre Cultural Recoleta de Buenos Aires se celebra Expo-Les Luthiers. Aquesta mostra és més que un museu o un parc temàtic d'aquest peculiar grup: és un ritual col.lectiu d'agraïment.

"Sí, jo els vaig escoltar per primera vegada al Teatro Lasalle", explica un home d'uns 50 anys. "És clar, la vegada que van fer Blancanieves y los siete pecados capitales", intervé un noi. "No, això va ser a l'Instituto Di Tella, sis anys abans", el corregeixen.

Aquell Les Luthiers, el que portava Blancaneu al divan d'un psicoanalista perquè elaborés la culpa per la mort de la seva mare, iniciava una carrera artística inusual: un grup de joves universitaris i amb experiència coral decidia barrejar l'humor més subtil amb la música clàssica, les tradicions populars i el cafè concert (una variant estilitzada del cabaret).

Van trigar quatre anys a editar el seu primer disc. Sonamos, pese a todo, es titulava aquell disc, i era alguna cosa més que una declaració de principis. Les Luthiers sonaven diferent. "Naturalment. Un encara escolta l'Epopeya de Edipo de Tebas, es peta de riure i se segueix extasiant amb els aires renaixentistes de la música", assegura Isidro, que ha arribat a Expo-Les Luthiers amb una càmera digital. Assegura que hi ha anat a gravar els integrants del grup per poder-li deixar a la seva filla petita aquestes imatges de record per a la posteritat.

Hi va haver un temps en què Les Luthiers eren set: Gerardo Massana, el fundador del grup; Daniel Rabinovich, Marcos Mundstock, Carlos Núñez Cortés, Jorge Maronna, Carlos López Puccio i Ernesto Acher. Massana, l'inventor de la majoria dels instruments informals (el violí de llauna, la màquina d'escriure musical) va morir el 1973. Acher va deixar el grup als anys 80.

L'Expo-Les Luthiers ha servit per rescatar la figura de Massana en la seva dimensió real. Ja ho havia fet, a escala més reduïda, el seu fill Sebastián en un voluminós i entranyable llibre: Gerardo Massana y la fundación de Les Luthiers, publicat per l'Editorial Norma.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Massana era fill d'immigrants catalans. L'avi patern, Enrique, havia estat còmic. L'avi matern, Gregorio Silvestre, era actor dramàtic. Silvestre també era català i va tenir un paper preponderant al Casal de Buenos Aires. El seu besnét, Sebastián, encara conserva la carta que li va enviar Francesc Macià en resposta al seu suport a la naixent Generalitat catalana.

Gerardo El Flaco Massana va morir abans de la primera gira de Les Luthiers a Espanya. "Miri si són famosos allà que fins i tot els va rebre Felipe González quan era president i-", explica Isidro, tot un especialista; però llavors entra a una de les sales Rabinovich, el luthier més graciós. Les seves paraules queden en l'aire. El vol filmar. Té por que algun dia la seva filla no es cregui que una vegada els va conèixer.