Els Romànov, al complet

La família de Nicolau II, l'últim tsar de Rússia, executada a Iekaterinburg el juliol de 1918 pels bolxevics i canonitzada per l'Església ortodoxa, ben aviat descansarà tota junta al subsòl de la catedral de Pere i Pau de Sant Petersburg. Pendents encara del resultat dels tests d'ADN, arqueòlegs van anunciar ahir que havien trobat amb gairebé tota seguretat els cossos dels dos membres de la família reial que encara faltaven per aparèixer: el del tsarevitx Alexis, l'únic i desgraciat fill mascle del tsar Nicolau II, que patia d'hemofília, i el de la seva germana, la gran duquessa Maria.

Les altres tres grans duquesses (Tatiana, Olga i Anastàsia), el mateix tsar Nicolau, la seva dona Alexandra Fiodorovna i altres membres del seu seguici van ser enterrats a la segona ciutat russa l'estiu del 1998, en una cerimònia d'Estat a la qual va decidir assistir en l'últim moment l'aleshores president rus, un Borís Ieltsin malalt i ranquejant.

La farsa d'Anastàsia

La troballa de les restes humanes, realitzada el 1991, va acabar per sempre amb la llegenda que la gran duquessa Anastàsia havia aconseguit salvar-se de la mort amb greus ferides després de l'afusellament per un soldat penedit, per ser traslladada a Europa occidental a través de Romania i reaparèixer després, a punt de suïcidar-se, a Berlín sota el nom d'Anna Anderson.

Les restes humanes d'Alexis i de Maria van ser trobades en un zona molt pròxima a on s'havien trobat el 1991 les despulles de la resta de la família."És molt probable que aquest segon lloc d'enterrament estigui unit amb el primer; tothom sap a qui pertanyen",va proclamar ahir, sense tenir cap mena de dubte, Serguei Pogorelov, historiador que treballa per a l'administració de la regió de Sverdlovsk. L'oficina del fiscal general de Rússia va anunciar ahir que reobria la investigació d'aquest cas.

El tràgic final de l'última família reial que va governar Rússia es va produir l'estiu del 1918. El març del 1917, tot just uns mesos després de l'enderrocament de la monarquia, el Govern Provisional va posar Nicolau i la seva família sota arrest domiciliari al palau d'Aleksandr, a Tsarskoye Selo, a uns 24 quilòmetres al sud de Petrograd. L'agost del 1917, el Govern de Kerenski va traslladar els Romànov a la casa de Tobolsk, per protegir-los de la ira dels revolucionaris.

L'octubre del 1917, els bolxevics van prendre el poder, i les condicions del seu arrest domiciliari van empitjorar. Cada vegada es feia més ostensible el clam entre els comunistes que s'havia de jutjar el monarca per les seves accions passades mentre governava el país. L'aparició de la rebel.lió del moviment blanc, que es va enfrontar als comunistes, va segellar el destí dels Romànov. La família, que havia estat traslladada a Iekaterinburg i empresonada, vivia llavors els seus últims dies. El 17 de juliol del 1918, a les 2.30 hores de la matinada, van ser afusellats al soterrani de la casa d'un comerciant que es deia Ipatiev, on havien estat confinats, juntament amb el seu metge i tres dels seus servents.

Informe a consciència

El 1989 va ser publicat un informe redactat a consciència sobre el que va passar aquella nit. L'execució va tenir lloc quan les unitats de la legió txecoslovaca de l'Exèrcit blanc, intentant retirar-se fora de Rússia, s'aproximaven a Iekaterinburg. Tement que poguessin intentar rescatar la família reial, els comunistes van decidir executar-los sumàriament per evitar que trobessin refugi a l'estranger i dirigissin una conspiració en contra. El Soviet Suprem de Moscou va emetre finalment l'ordre d'execució per telegrama.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Milei acusa Sánchez de portar la "decadència"

El primer a morir va ser l'emperador Nicolau II, amb múltiples impactes de bala al pit i al cap. Les últimes a morir van ser les quatre grans duquesses, que continuaven vives malgrat els trets que havien rebut.

Els intents de desfer-se per complet dels cadàvers amb àcid o cremant-los van fracassar, i per això els cadàvers van ser traslladats a un altre indret a bord d'una camioneta per Iakov Iurovski, un dels membres de l'escamot d'execució. Quan el vehicle que els traslladava es va avariar anant cap a la localitat de Koptiaki, es va decidir inhumar-los. El racó estava situat a uns quants quilòmetres al nord de Iekaterinburg.