Els sons del Ferragosto

Avui és el Ferragosto i la ciutat respira. Fins i tot els plàtans centenaris de les ribes del Tíber fan un sospir d'alleujament. La major part de les finestres estan tancades, i de les poques que hi ha obertes en surten veus i sons que durant l'any es perden en el xivarri motoritzat. Potser només és Chopin, però resulta millor que un setze cavalls. En la llunyania, una veïna es passa mitja hora insultant el seu marit i se sent, en la distància, el silenci embarassat de l'interessat.

L'únic soroll veritable és el de les rodes de les maletes dels turistes, propietaris dels carrers: els romans s'amunteguen, inexplicablement, en altres bandes. El president de la República és a la seva vil.la de la platja, el primer ministre en un poblet marítim, el Papa a la residència envoltada de pins de Castelgandolfo. Per Ferragosto, només el ministre de l'Interior és al seu lloc, perquè així ho mana una tradició de vigilància sobre les vacances de tot el país.

Des que l'any 1976 Renato Nicolini, un esbojarrat i creatiu conseller de l'ajuntament, va inaugurar l'Estiu Romà als Fòrums Imperials, Roma celebra les Fires d'August mirant-se en l'antiguitat. A la seva manera. Ja no es cremen encensos a Consus, déu de la collita emmagatzemada, o a Vertumne, el dels canvis cíclics de les estacions. Tampoc se celebra Atagartis, patrona de la fertilitat i el treball al camp, substituïda pel cristianisme amb la Verge Maria; ni Diana la caçadora, la d'un pit descobert.

Però potser se celebra igualment una espècie de fi de temporada, com feien els agricultors. Hi ha les rebaixes de les botigues, la fugida de la ciutat, les visites als amics que un va perdre de vista durant l'any, les terrasses improvisades als bars perifèrics, obertes on habitualment està prohibit. Hi ha l'Estiu Romà, illes de trobada més o menys grans, més o menys cèntriques, on els romans prenen la fresca i una cervesa, escolten músiques de mons llunyans o veuen una pel.lícula en blanc i negre amb el fanfarró Vittorio Gassman.

Notícies relacionades

Semàntica d’un genocidi

Trzaskowski s’imposa a l’ultranacionalisme per la mínima a Polònia

Al Janícul, davant del Fontanone, els veïns baixen de casa seva i fan petar la xerrada com abans a les places dels pobles. Als barris dormitori, famílies senceres veuen en carn i os actors i actrius que coneixien només per la tele, perquè al cine no hi poden anar. Escolten Gino Paoli en persona, per antiquat que resulti a aquells que van perdre la innocència del romanticisme.

El Passeig Arqueològic, la pineda de La Farnesina, l'hipòdrom de Le Cappannelle, l'illa Tiberina, la llunyana Bufalotta, el Lido d'Ostia... Roma sencera és, durant un mes, un pul.lular de campaments nocturns on, a més de menjar i de beure, un pot gratificar-se amb una sessió deshiatsuper només vuit euros, escoltar Yomo Toro & Frankie Morales per la mateixa quantitat o comprar la samarreta del Che, sempre de moda. Des de fa pocs anys obren també, de nit, Castel Sant'Angelo, on es pot sopar a la llum d'una espelma, amb Roma com a teló de fons. Cèsar August estaria content dels seus romans, i un s'acaba preguntant per què, durant l'any, les grans ciutats llatines han de ser necessàriament carregoses.