Adéu als 'bobos'

Els bobos (bohemis burgesos) de París comencen a estar en declivi. Una nova espècie en vies d'aparició està desplaçant aquesta tribu urbana d'ideologia d'esquerres el progressisme de la qual sovint és més estètica que real. Als seus successors se'ls coneix com CC o crea-cu (creatius culturals) i el seu credo passa pel rebuig del consumisme i la competitivitat salvatges en favor d'una manera de viure més coherent amb els ideals de l'ecologia, la solidaritat i l'espiritualitat, sense per això haver de fugir al camp ni renunciar al confort.

Segons el sociòleg Jean-Pierre Worms, que ha dirigit un estudi sobre el fenomen, a França un 17% de la població adulta respon, moltes vegades sense saber-ho, a l'estereotip del CC. "Són una minoria en alça, que reflecteix l'existència d'un moviment de fons en el conjunt de la societat. Van per davant dels valors de demà i jugaran un paper important", prediu Worms. El sociòleg resumeix així els valors que impulsen aquest nou espècimen urbà: "Volen que el cor i la raó siguin indissociables". Per a això, estan disposats a canviar de vida, com ha fet Helène Poitevin.

Aquesta experta en comerç internacional va decidir un bon dia penjar la seva carrera d'executiva en una multinacional per crear el seu propi negoci. Després de 10 anys de treball intens i quan s'aproximava a la quarantena, Helène es va adonar que no era aquella la vida que desitjava portar. "M'agradava el que feia, però necessitava el meu propi espai, em sentia una mica oprimida per la falta d'autonomia. Al principi no sabia a què dedicar-me. Van ser els meus amics els que em van animar a obrir un restaurant", relata. Helène va deixar un món de despatxos i reunions pels fogons d'un discret local situat al popular districte XVIII de París.

La Table d'Helène és un dels escassíssims restaurants de París que ofereix bon menjar a un preu raonable. També posa el seu gra de sorra en la protecció del medi ambient: "No pretenc cuinar només amb productes bio, però a igual qualitat, trio el més natural", explica l'empresària. I la decisió d'obrir les portes el 2003 sota el cartell de prohibit fumar el va convertir en un exemplar únic en la seva espècie en un país on el fum segueix regnant --encara que ja per poc temps-- als locals públics.

Més lliures

A més a més de descobrir el seu "costat creatiu", Helène ha aplicat així la seva filosofia de vida a la feina. No ha aconseguit poder dedicar-hi menys hores, ni guanyar més diners, però sí sentir-se més lliure i més satisfeta amb el que fa. "Cada vegada conec més gent que deixa l'engranatge laboral en el que està ficada per portar una existència més coherent amb ella mateixa. S'ha convertit en una tendència", sentencia la cuinera.

Elisabeth Laville també es reconeix en la filosofia dels CC. "Sempre he volgut conciliar la meva ambició professional i les meves aspiracions personals. Ser a la vegada una mica la mare Teresa i Anita Roddick, la fundadora de The Body Shop, els meus dos models", diu aquesta dona, que després d'abandonar una brillant trajectòria en el camp de la publicitat ha volgut "donar un sentit" a la seva vida creant Utopies, un despatx que ajuda les empreses a ser més responsables en les qüestions socials i ecològiques. El mateix ha fet Tristan Lecompte, un diplomat en Economia de 33 anys que ha fundat Alter Eco, empresa especialitzada en la comercialització de cosmètics i aliments sorgits del comerç just.

Vida creativa

Notícies relacionades

El PP no aclareix si dedicaria el 5% a armament

L’OTAN tem que Rússia es rearmi

"Els CC constitueixen un laboratori del que anomeno la postmodernitat. Són gent que vol fer de la seva vida una obra d'art. El que compta és la qualitat de l'existència. Aquesta dimensió creativa, en el sentit de crear una nova cultura de societat, es desenvoluparà cada vegada més", augura el sociòleg Michel Maffesoli. El fenomen compta amb alguns llibres de capçalera --Les créatifs culturels en France i L'emergence des créatifs culturels, de l'editorial Yves Michel-- que disseccionen el moviment i li posen xifres.

Per exemple, que el 68% dels crea-cu tenen entre 18 i 49 anys i que el 64% són dones. ¿I què tenen en comú? Tots ells mostren interès per l'ecologia, l'espiritualitat, el multiculturalisme i la solidaritat sense sentir-se per això identificats amb els altermundialistes. El que converteix els CC en una raça diferent és que no pretenen canviar la societat enrolant-se en revolucions a l'estil del Maig del 68, sinó que ho volen fer des de dins, sense grans proclames ideològiques, aplicant les seves idees a la vida quotidiana.