Almenys sis morts, entre ells un espanyol, i diversos ferits greus en un tiroteig a Jerusalem

Un home d’uns 50 anys i tres homes d’uns 30 han mort a l’acte. Una altra dona d’uns 50 anys ha perdut la vida en un hospital. La sisena víctima ha mort a l’hospital Hadassah. Yaakov Pinto, un jove espanyol de 25 anys de Melilla, seria un dels tres homes joves morts a l’acte. Les informacions compartides per l’agència Efe assenyalen que el jove de Melilla estava vivint a Israel i s’acabava de casar. De moment, hi ha sis ferits greus, així que pot ser que la xifra de víctimes mortals augmenti amb el temps. El tiroteig ha tingut lloc prop d’una parada d’autobús a la intersecció de Ramot, al nord de Jerusalem, en les immediacions de la Universitat Hebrea de Jerusalem. Els dos atacants han sigut assassinats per trets d’un soldat i un civil armats. 

Netanyahu, al lloc de l’atac

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha arribat al lloc aproximadament una hora després, alcostat del ministre de Seguretat Nacional, el colon radical Itamar Ben Gvir. Just aquest dilluns havia de testificar en els seus judicis per corrupció davant el Tribunal de Districte de Tel-Aviv, però la seva oficina ha anunciat que l’audiència ha sigut posteriorment cancel·lada. «Una poderosa guerra contra el terrorisme s’està lliurant en tots els fronts», ha dit davant la premsa israeliana. «Els combats continuen a la Franja de Gaza», on l’Exèrcit israelià ha matat 21 persones des d’aquesta matinada, ha continuat, i ha afirmat que Israel «destruirà Hamàs com vam prometre i alliberarà els nostres ostatges, tots els nostres ostatges».

«Lamentablement, la guerra també continua a Jerusalem i a Judea i Samaria [el terme bíblic per a la Cisjordània ocupada], on hem actuat amb gran força», ha afirmat des de l’escenari del tiroteig més gran contra Israel des del novembre del 2023. Els atacants «només augmenten la nostra determinació de completar les nostres missions, també a Judea i Samaria, a tot arreu», ha afegit. «Ara estem perseguint i assetjant els llogarrets d’on provenen els terroristes», ha afegit. Segons les autoritats israelianes, els atacants són palestins provinents de dues localitats al sud-oest de Ramal·lah: Qatanna i al-Qubeibah. 

Allà s’han desplegat les tropes israelianes a la recerca de còmplices o altres sospitosos. És comú que les tropes israelianes castiguin els municipis i les famílies dels tiradors després d’un atac d’aquestes característiques. «El Shin Bet [servei de seguretat interna] i l’Exèrcit han frustrat centenars [d’atacs], i la polícia també en va frustrar centenars aquest any, però desafortunadament no aquest matí», ha declarat Netanyahu, abans d’abandonar el lloc. Les imatges arribades des de Jerusalem mostren molta destrucció al lloc, amb vidres trencats al terra.

Violència a Cisjordània

Notícies relacionades

Sánchez eleva el xoc amb Israel pressionat pels socis

Madrid crida a consultes l’ambaixadora a Tel Aviv

Des d’abans dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 i la posterior ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza, la Cisjordània ocupada és escenari d’una violència sense precedents pel nivell d’impunitat que té. Pràcticament cada dia els soldats israelians duen a terme batudes militars en diferents punts del territori palestí ocupat. Al seu torn, els colons que viuen en assentaments il·legals d’acord amb el dret internacional ataquen els llogarrets palestins sense gairebé conseqüències, i, en ocasions, protegits per l’Exèrcit israelià. 

Els plans de l’Executiu de Netanyahu per annexionar-se la Cisjordània ocupada han provocat el desplaçament més gran de palestins des de 1967. Al menys 40.000 persones han hagut d’abandonar casa seva als camps de refugiats del nord, especialment a Jenín i Tulkarem. En els últims 23 mesos, les morts de palestins causades per soldats israelians i colons il·legals han superat el miler, i desenes d’aquests són nens. Mentrestant, a la Franja de Gaza, els atacs no s’han aturat, amb 21 morts des d’aquesta matinada. A més, han tornat a destrossar un gratacel a la ciutat de Gaza, que ha elevat el nombre d’edificis arrasats durant la seva campanya per apoderar-se del centre urbà més gran de la Franja a almenys 50.