Créixer amb por

"Cada dia tenim por. Tenim por que els nostres pares siguin detinguts quan van a la feina, quan agafen el metro. Tenim por que els posin a la presó, que les nostres famílies siguin separades i que ens enviïn a països que no coneixem. Pensem sempre en això. ¿És normal tenir por quan vas a l'escola?". Amb aquesta colpidora lucidesa raona Yi, de 16 anys, nascut a la Xina. És un dels joves que apareixen al curt ¡Deixeu-los créixer aquí!, que ha estat subscrit per 350 cineastes francesos per recordar l'infern en què viuen els fills dels immigrants sense papers escolaritzats a França.

L'estiu passat, a l'expirar el termini per a la seva expulsió coincidint amb el final del curs escolar, aquests nens va ser objecte d'una àmplia campanya de solidaritat. Centenars de ciutadans francesos van apadrinar simbòlicament fills de sense papers i es van comprometre a acollir-los --i si era necessari fins i tot a amagar-los-- si els seus pares eren detinguts per ser expulsats del país.

Contrari a una regularització massiva, el ministre de l'Interior i actual candidat a les eleccions presidencials, Nicolas Sarkozy, es va veure obligat a dulcificar la seva dràstica política d'expulsió. Va nomenar un mediador, Arno Klasfeld --advocat de prestigi i fill de supervivents de l'Holocaust que han consagrat la seva vida a desemmascarar criminals nazis--, per oferir una imatge d'humanitat i regularitzar les famílies que complissin certs requisits. De 33.538 peticions, 6.924 van obtenir els permisos de residència. 26.614 sol.licituds van ser rebutjades. Les persones que les van omplir es van ficar involuntàriament a la gola del llop. Amb l'esperança de la regularització, va sortir a la superfície una bossa d'immigrants que no figuraven en cap cens. Ara, la policia els té identificats.

La trampa

"L'estiu passat, vam tenir l'esperança d'obtenir finalment els papers. Ens vam anar a inscriure als despatxos. Vam creure que seríem regularitzats, que el malson s'acabaria. Els que han rebut els papers tenien el mateix dossier que nosaltres. No obstant ens van dir no. Arbitràriament. Ara estem en perill i ens hem d'amagar. ¿Per què aquesta injustícia?", relaten Li i Yasmine, totes dues de 13 anys, que han nascut a la Xina i a Algèria, respectivament.

Per recordar que el drama d'aquests nens no s'ha acabat, els cineastes han decidit portar-lo a la gran pantalla en plena precampanya de les eleccions presidencials, que celebraran la primera volta el 22 d'abril vinent. "Els polítics, a força de dir que la idea d'una França acollidora no és possible, han aconseguit que la gent s'ho hagi acabat creient. La immigració s'ha convertit en un tema tabú, fins i tot per a l'esquerra. És més fàcil sensibilitzar a través dels nens. Parlar dels nens és recolzar una causa humanitària", argumenta el realitzador Cédric Kahn.

Actrius com Juliette Binoche i Josiane Balasko subscriuen aquest curt, que es projecta a 125 cines de França --30 a París-- i que també es pot veure a internet (www.educationsansfrontieres.org). El film, de tres minuts, s'ha elaborat a partir dels relats dels mateixos protagonistes --12 nens de diferents edats i orígens que parlen directament a la càmera-- realitzats en un taller d'escriptura.

Generació traumatitzada

Notícies relacionades

Apple esquivarà les taxes invertint més als EUA

Hiroshima evoca els horrors de la bomba atòmica

"¿Per què fabricar una generació de traumatitzats? Nens als quals obrim la porta de l'escola per tanca'ls-hi després als nassos. Veig futurs adults ferits, mortificats, si no plens de ressentiment", lamenta Binoche. La idea de realitzar el curt va sorgir arran del suport que van brindar nombrosos artistes a un grup d'immigrants que el mes d'octubre passat es van tancar en un gimnàs per evitar que alguns d'ells fossin expulsats. Fa 10 anys, el món del cine va protagonitzar una revolta similar. El 1997, també es va filmar un curt contra la llei que criminalitzava els que acollissin un immigrant que estigués en situació irregular sense denunciar-lo a la policia.

Llavors, va impactar el coratge davant la càmera d'una dona del Senegal. Avui són els nens, com Rajneed, de 13 anys, els que parlen al cor amb paraules que tallen com ganivets: "No volem seguir vivint amb la por al cos. Volem que França ens adopti. Volem ser regularitzats. Deixeu-nos créixer aquí".