El drac multiètnic

El jardí del temple Lung Shan és un lloc més concebut per a l'amor que per al sofriment. En aquesta plaça de Taipei s'arremolinen desenes d'avis taiwanesos de classe mitjana amb les seves cuidadores estrangeres. Molts són malalts terminals que esperen, amb el respirador o el gota a gota, que Déu vingui a buscar-los.

Allà hi ha Nguyen Doi Noi, una vietnamita que discuteix amb un avi perquè ingereixi una papilla d'arròs. "Quan vaig arribar a aquesta ciutat em vaig adonar que era el lloc que estava buscant per passar-hi la resta dels meus dies", manifesta.

La frase resulta sorprenent perquè Nguyen acaba de complir 25 anys. Però en la mateixa línia es manifesten les seves companyes tailandeses, filipines i indonèsies. I, probablement, el milió d'estrangers que s'han instal.lat durant els últims cinc anys a Taiwan, atrets pel creixement del drac asiàtic, que s'ha situat en el quinzè lloc del rànquing mundial.

El fenomen de la immigració sembla un calc del que avui passa a Espanya i fa 30 anys va passar a Alemanya. Avui, a Taiwan, les assistentes de la llar, els paletes o els escombriaires són estrangers. "Hem treballat 16 hores diàries durant molts anys i ara volem disfrutar de la vida", sosté Mark Li, un joier del popular mercat nocturn de Huahsi que ven Rolex usats per 1.000 euros.

La immigració és un concepte encara estrany per als taiwanesos. El 2002 van viure una onada de xineses --unes 240.000-- que van arribar per casar-se. Però no va ser un fet conjuntural: avui se sumen milers de dones dels països més pobres del continent asiàtic.

L'empresari David W., que té una fàbrica de plaques mare per a ordinadors, està casat amb una filipina. "El nostre país ha crescut molt en l'àmbit econòmic, però no tant en el cultural. Seguim molt aferrats a les nostres tradicions. Per aquest motiu, molts homes preferim casar-nos amb dones com les d'abans. Les típiques mestresses de casa ens encanten i moltes taiwaneses no volen compromisos". Davant la sorpresa que causen les seves paraules, afegeix: "I vostès, els occidentals, pensen el mateix, perquè molts alemanys van a Tailàndia a buscar esposa".

Anglès al carrer

Però l'exotisme ha sortit de les cases; està també al carrer, on els indicadors estan en xinès i en anglès. Els gratacels els construeixen obrers filipins i els contenidors els carreguen estibadors indonesis. Són tants, que el departament d'Immigració ha decidit realitzar un examen de llengua i de cultu-

ra als nouvinguts abans de firmar- los un permís temporal de treball, que oscil.la entre els dos i els tres anys.

El debat sobre la immigració, com a gairebé tot el món, comença per l'ús i abús --a vegades-- de les prestacions socials. Taiwan és una democràcia a l'occidental --amb preponderància dels partits de dretes--, ultraliberal en l'àmbit eco-

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

nòmic, i una mica europea --si es permet l'expressió-- en l'àmbit social. La sanitat pública funciona i l'ensenyament gratuït és bo. A més a més, és dels pocs països de l'Àsia que compten amb assegurança de desocupació. Un luxe per al milió d'immigrants que fugen de les estretors econòmiques al Sud-est Asiàtic o de la Xina.

En canvi, no hi ha exàmens per als 25.000 treballadors de coll blanc: empresaris, missioners i professors. Per a aquests el permís és indefinit. Les lleis són així, però la jove Nguyen diu que de Taiwan no la mou ningú.