Mor als 83 anys Markus Wolf, excap dels serveis secrets exteriors de l'extinta RDA

Markus Wolf, l'antic cap dels serveis secrets exteriors de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA) va morir ahir a la nit als 83 anys, segons ha anunciat un portaveu de l'editorial berlinesa Eulenspiegel.

Inspirador de nombroses novel·les d'espionatge, Wolf va ser conegut durant dècades coml'espia sense carade la guerra freda, ja que Occident no va disposar d'una imatge fotogràfica de la seva persona fins ben entrats els anys 80.

Favorable a la perestroika (la política de reestructuració) del president soviètic Mikhaïl Gorbatxov, Markus Wolf va ser un dels protagonistes de la caiguda del mur de Berlín al situar-se al bàndol dels que van propugnar la fi del règim comunista de la RDA.

Els 'agents Romeo'

L'antic cap dels serveis d'espionatge d'Alemanya Oriental va aconseguir infiltrar des de la dècada dels anys 50 desenes d'agents al Govern, la indústria i el món de l'economia d'Alemanya Occidental. Entre els seus agents més coneguts hi ha Günther Guillaume, que es va arribar a convertir en secretari personal del llavors canceller federal germànic, Willy Brandt, qui va forçar la seva dimissió al ser desemmascarat.

Markus Wolf va ser el creador de la figura de l'anomenatespia Romeo, agents de la RDA especialistes a seduir solitàries secretàries governamentals a Bonn que, enamorades dels seus amants, acabaven espiant conscientent o inconscientment els seus superiors en gabinets de ministres i fins i tot al despatx del president federal.

Judicis i llibertat vigilada

Notícies relacionades

Rutte demana als aliats augmentar un 400% la defensa aèria de l’OTAN

Israel assalta el vaixell de la Flotilla de la Llibertat amb ajuda per a Gaza

El 1986, tres anys abans de la caiguda del mur de Berlín, Markus Wolf es va jubilar com a cap dels serveis secrets exteriors de la RDA, que havia començat a dirigir 33 anys abans. Després de la reunificació nacional el 1990, Wolf va fugir d'Alemanya a la Unió Soviètica a través d'Àustria al tenir coneixement que la justícia alemanya havia dictat una ordre de recerca i captura contra ell.

No obstant, un any després s'entrega a les autoritats alemanyes, passa una breu temporada a la presó preventiva i és posat en llibertat. En successius judicis al llarg de la dècada dels anys 90 va ser condemnat per alta traïció i suborn, lesions greus i segrest, encara que va ser absolt en alguns casos posteriorment i, tot i la confirmació d'altres condemnes, mai va arribar a ingressar a la presó i va quedar en llibertat vigilada.