Lectura musulmana del discurs papal

Llegit amb atenció, he arribat a la conclusió que el papa Benet XVI no va tenir la intenció de ser ofensiu amb l'islam. Això no significa que el discurs no ho sigui, ja que distorsiona les ensenyances de l'islam, cosa que contribueix a afirmar el prejudici occidental que l'envolta com a religió violenta. A més, el màxim representant de l'Església catòlica estableix una contraposició entre el Déu de l'islam i el Déu del cristianisme, cosa que dóna a entendre que no són el mateix.

El Papa es recolza en una visió negativa de l'islam per defensar una postura de conciliació entre raó i fe, que seria característica del cristianisme eurocèntric que ell defensa, com a síntesi del racionalisme grec i de l'Antic Testament. Segons aquest esquema, l'islam tendiria a considerar que Déu és absolutament transcendent, llunyà a l'home, i que s'expressaria com una voluntat arbitrària, sense que s'hagi de sotmetre a cap norma, inclosa la categoria de la racionalitat. Davant d'aquest Déu arbitrari, el Déu cristià se'ns presenta unit a la raó.

Constitueix un greu error intel.lectual assignar una determinada postura única i característica sobre les relacions entre fe i raó, tant en l'islam com en el cristianisme. És més: són molts els estudiosos que han afirmat que la síntesi presentada pel Papa com a característica del cristianisme va arribar a aquesta religió a través de les traduccions llatines dels filòsofs musulmansAvicennaiAverrois.A l'alta edat mitjana, als filòsofs cristians que reclamaven una síntesi d'aquest tipus se'ls acusava de ser filomusulmans.

A partir d'aquesta diferenciació,Benet XVIdiu que l'islam predisposaria el musulmà a acceptar qualsevol cosa, per molt contrària a la raó que es presentés, com a part de la voluntat divina. Com a exemple, esmenta l'acceptació del que és un absurd teològic: la idea que la fe pot ser imposada, donant a entendre que aquesta és la doctrina defensada pel profetaMahoma. Això amb prou feines mereix cap comentari, ja que el mateixBenet XVIcita el versicle alcorànic segons el qual "no hi ha imposició a la religió".

La paraula àrabjihadno significa "guerra santa". Aquest concepte pertany a la tradició de l'Església catòlica, i és del tot aliè a l'islam. La jihad, com a combat armat, és únicament defensiva. L'Alcorà afirma que un dels motius que fan lícita la jihad és la defensa de les esglésies i de les sinagogues. Malgrat això, el Papa insisteix a assimilar el concepte de jihad a la imposició violenta de l'islam.

Segons el Papa, el problema consisteix en el fet que "el Déu de l'islam" és "absolutament transcendent", sense altra relació amb l'home que l'expressió del seu mandat. D'aquí es derivaria una religió purament legalista, en la qual la figura del profeta queda reduïda a la del legislador.

En aquest punt, el Papa fa evident la seva ignorància. A l'Alcorà, Déu es presenta com un Déu llunyà i transcendent però a la vegada pròxim i immanent. A aquesta dualitat corresponen els anomenats Atributs de Majestat i de Bellesa. Déu és l'Altíssim, el Totpoderós, l'Immens, però també és el Misericordiós, el Compassiu, el Mans, el Tendre, l'Amorós. L'Alcorà diu: "Déu està més a prop de l'home que la seva vena jugular". També afirma: "Mireu on mireu, veureu la Faç de Déu". El profetaMahomava dir: "A Déu no l'abracen els cels ni la terra, però l'abraça el cor del que s'obre a Ell". La intimitat dels creients amb Déu és el tresor de l'islam, l'absència de mediadors, de sagraments, dogmes i doctrines que s'interposen entre el creient i el seu Senyor.

Notícies relacionades

Hezbol·là consolida la seva influència en les eleccions municipals del Líban

Hamàs respon als EUA i ofereix entregar 10 ostatges i 18 cossos

Al final, el Papa fa seva la conclusió de l'emperadorManuel II:"No actuar raonablement és contrari a la naturalesa de Déu". Aquesta frase, en el conjunt del discurs, es pot entendre com una desqualificació completa de l'islam. Donat que el Déu de l'islam ha estat presentat com un Déu que no actua d'acord amb la raó, qualsevol pot concloure que no és un verdader Déu. Molt em temo que això reflecteix el verdader pensament deBenet XVIsobre l'islam, més enllà del discurs oficialista de l'Església.

Davant d'aquesta lamentable conclusió, hem d'afirmar que el Déu de l'islam i el del cristianisme són el mateix, el mateix Déu únic del qual procedeixen totes les grans religions de la humanitat. Qualsevol altra consideració condueix a rebutjar o a menysvalorar l'altre, la qual cosa no és pas una bona base per al diàleg interreligiós.