Anar al contingut

Mobilitat sostenible

El vehicle elèctric: el motor cap a la transició energètica

El transport és el causant del 26% dels gasos amb efecte d'hivernacle emesos diàriament a l'atmosfera

Red Eléctrica de España ha desenvolupat Cecovel per conèixer-ne minut a minut quin la demanda d'electricitat del vehicle elèctric

Anna Solà

El vehicle elèctric: el motor cap a la transició energètica

Davant de la realitat del canvi climàtic i l’augment de la temperatura global, la Unió Europea ha plantejat la descarbonització de l’economia per al 2050. Amb aquest objectiu, vol aconseguir una producció econòmica amb baixes emissions de carboni mitjançant una transició energètica que passa per una transformació profunda en el sistema elèctric.

Una part important d’aquestes emissions són causades pel transport, responsable del 26% dels gasos amb efecte d’hivernacle, que s’emeten en gran manera a les poblacions i són, a més, responsables de la creació d’alts nivells sonors. Davant d’aquesta situació, el vehicle elèctric es planteja com el primer pas del canvi cap a la reducció d’aquest tipus d’emissions i cap a la millora de l’eficiència del sistema energètic, tenint en compte que la mobilitat elèctrica advoca per la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic.

"La mobilitat elèctrica té l’avantatge de ser el primer element veritablement visible de la transició energètica per als ciutadans, després de la presència cada vegada més important de les energies renovables”, afirma Susana Bañares, cap del departament de la Gestió de la Demanda i Xarxes Intel·ligents de Red Eléctrica de España (REE).

Cecovel permet conèixer l’ús actual del vehicle elèctric

És important conèixer a fons com es comporta, en termes de demanda, el parc automobilístic elèctric perquè el sistema pugui anticipar-se a les necessitats dels usuaris. Amb aquest objectiu, REE, transportista i operador del sistema elèctric a Espanya, ha creat el Centre de Control del Vehicle Elèctric (Cecovel). Es tracta d’un projecte col·laboratiu amb els principals operadors de mobilitat elèctrica del país que obté informació en temps real de com s’està produint la recàrrega dels vehicles elèctrics, a través de 1.350 punts de recàrrega gestionats de forma intel·ligent, que representen el 20% del total de punts de recàrrega públics existents a l’Estat. 

Gràcies a aquesta eina de seguiment, podem tenir una idea clara de com s’està comportant el cotxe elèctric al nostre país a fi d’anticipar les necessitats del sistema elèctric a la seva evolució. “Sense Cecovel no tindríem visibilitat de com es produeix realment la recàrrega intel·ligent dels vehicles elèctrics per construir un projecte basat en dades reals que ajudin a consolidar la implantació del cotxe elèctric”, considera Bañares.

Si bé el cotxe elèctric va guanyant presència als nostres carrers, encara té un llarg recorregut per davant. El cost dels vehicles i la necessitat de polítiques continuades d’ajuda a la compra i el desenvolupament de la infraestructura de recàrrega, continuen sent assignatures pendents. En aquest sentit, Susana Bañares apunta que “la infraestructura de recàrrega pública encara no dona un nivell de confort alt als usuaris. El desplegament a França i Alemanya està entorn de 25.000 punts de recàrrega públics, mentre que a Espanya se situa a prop dels 5.000”. I afegeix: “Afortunadament s’està treballant en aquesta línia”.  De fet, s’estima la instal·lació de 100.000 punts de recàrrega a Espanya fins al 2030. Dels 4.800 que hi ha avui, es preveu passar a 90.000 en cinc anys, fins als 100.000 en deu anys i fins als 120.000 en quinze anys.

Actualment Espanya compta amb prop de 63.000 vehicles elèctrics, 21.672 a la ciutat de Madrid. A Catalunya n’hi ha 16.700, segons dades de la Guia de mobilitat elèctrica per a entitats locals publicada per Red Eléctrica i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Es tracta d’un document pensat per promoure la mobilitat elèctrica a tots els racons d’Espanya i ha sigut elaborada en col·laboració amb l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia. És, a més, fruit de l’acord de col·laboració firmat per REE i la FEMP per oferir assistència tècnica als ajuntaments, promoure la mobilitat sostenible a tot el territori i facilitar la instal·lació de punts de recàrrega públics a les ciutats i municipis.

Recentment, la companyia ha fet un pas més en els seus esforços per desenvolupar la mobilitat elèctrica al nostre país gràcies a un conveni amb l’operador de tecnologia i serveis de recàrrega Ibil per impulsar les infraestructures de recàrrega ultraràpida i noves eines que ajudin a l’estabilitat del sistema i analitzar l’impacte de la tecnologia V2G ('vehicle-to-grid' o del vehicle a la xarxa), que permetrà als vehicles tornar energia a la xarxa. Per a això últim, REE posarà en marxa un pilot per testar com els vehicles poden proporcionar serveis a la xarxa, modulant l’energia que consumeix i aportant a la xarxa l’emmagatzemada a les bateries quan resulti favorable, tant per al sistema, com per als usuaris dels vehicles.

El paper de la infraestructura elèctrica espanyola

“El sistema elèctric a Espanya té capacitat i infraestructura suficient per respondre a la demanda dels vehicles elèctrics, assumint l’evolució a l’alça que es pugui generar en els pròxims anys", considera Susana Bañares. “Pot assumir molts més vehicles dels que existeixen actualment i molts més dels que estan previstos als escenaris de la transició energètica”, explica.

La qüestió de la recàrrega intel·ligent i la interoperabilitat de la infraestructura són dues de les qüestions que, segons REE, suposen un repte: la possibilitat que existís un parc automobilístic del 100% de vehicles elèctrics que decidissin connectar-se alhora –una cosa que queda en un escenari molt llunyà–, podria suposar increments de demanda molt importants en determinats moments. No obstant, les diferents opcions de recàrrega disponibles, públiques i privades, garanteixen que es pugui dur a terme en diferents moments al llarg del dia. "Treballem per impulsar la recàrrega intel·ligent, aquella que pot ser programada quan els usuaris ho desitgin, davant de preus més econòmics o moments amb alta producció d’energia renovable per exemple", afirma la cap del departament de la Gestió de la Demanda i Xarxes Intel·ligents.