Hospitalet

Hospitalet

Dades per ciutats del 2021

Recollida selectiva: només 8 de les 36 ciutats metropolitanes compleixen l’estàndard europeu del 50%

  • L’Àrea Metropolitana de Barcelona alerta que l’índex de reciclatge per municipis es va estancar el 2021; «la sensibilització ha tocat sostre», asseguren

  • Tiana, Torrelles de Llobregat, Sant Just Desvern, el Papiol, Begues, Pallejà, Castellbisbal i Sant Cugat del Vallès són les úniques urbs que se situen per sobre del llindar de la UE (50%)

  • L’Hospitalet, Santa Coloma, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Cervelló són les localitats amb pitjor taxa, per sota del 30%

Recollida selectiva: només 8 de les 36 ciutats metropolitanes compleixen l’estàndard europeu del 50%

ACN

4
Es llegeix en minuts
ACN

La recollida selectiva de residus als municipis de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) es va estancar el 2021 en relació amb el 2020. Si llavors es reciclava un màxim històric del 38,4% de totes les escombraries generades, l’any passat va ser un 38,1%. La xifra queda lluny del 50% que demana la Unió Europea des del 2020. Per municipis, només 8 dels 36 que formen l’AMB superen aquest llindar.

«És una dada preocupant», va admetre aquest dimarts el vicepresident d’Ecologia de l’AMB, Eloi Badia, que va avisar que això «té un impacte directe en el medi ambient, el canvi climàtic i l’economia». L’ens constata que les campanyes de sensibilització «han tocat sostre» i insta els ajuntaments a desplegar sistemes porta a porta o contenidors intel·ligents.

Segons les dades presentades per l’AMB al Papiol (Baix Llobregat), la reactivació econòmica postcovid va fer créixer el volum de residus generats a l’àrea metropolitana durant el 2021, i es van superar les 1,5 tones. Són 4.000 tones més que el 2020, i representen 1,2 quilos per habitant al dia. Del total de residus generats, es van reciclar més de 573.600 tones, cosa que representa un 38,1%.

Badia ha recordat aquest dimarts que la Unió Europea obliga els estats membre a recollir selectivament el 50% de les escombraries des del 2020, i aquest llindar creixerà fins al 55% el 2025 i arribarà al 65% el 2035. En l’àmbit metropolità, l’aspiració del Programa de Prevenció i Gestió de Recursos i Residus també marca el propòsit d’arribar al 55% el 2025, mentre que la Generalitat preveia haver arribat al 60% en el conjunt de Catalunya fa dos anys.

Tanmateix, els propòsits disten de la realitat de l’últim any. Badia ha admès que «queda molta feina per davant», ja que només Tiana, Torrelles de Llobregat, Sant Just Desvern, el Papiol, Begues, Pallejà, Castellbisbal i Sant Cugat del Vallès se situen per sobre del 50% del reciclatge. A prop d’aquest nivell mínim hi ha Montgat i Molins de Rei, mentre que els municipis amb pitjor taxa de recollida selectiva són Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cervelló i Santa Coloma de Gramenet. Tots estan per sota del 30%.

La majoria de municipis restants se situen amb una taxa entre el 30 i 45%, com és el cas de la gran majoria de municipis del Baix Llobregat: Sant Feliu de Llobregat (38,5%), Esplugues (39,3%), Sant Boi de Llobregat (36,4%) , el Prat de Llobregat (37,6%), Viladecans (35,9%), Gavà (42,8%) i Castelldefels (42,8%).

Canvi de model

Malgrat admetre «preocupació», Badia també ha assegurat que l’estancament de les dades durant l’últim any es preveu superar a curt termini «perquè hi ha molt moviment de fons» a diversos municipis, que estan impulsant canvis de model en la recollida de residus. En aquest sentit, el vicepresident d’Ecologia ha afirmat que l’aposta per intentar sensibilitzar la ciutadania amb campanyes informatives ja no dona resultats. «S’ha de canviar el model», va assegurar.

Badia ha assenyalat que els municipis amb millors resultats són els que han apostat per «trencar l’anonimat» de la recollida de residus, per la qual cosa han desplegat el sistema porta a porta o bé contenidors intel·ligents –o models mixtos–. «El contenidor del carrer s’ha convertit en un petit abocador», va apuntar, celebrant que els models amb què s’identifica cada ciutadà «són els únics que porten a l’èxit».

Segons l’AMB, si els municipis no despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament dels residus podria arribar a augmentar en 20 milions des d’ara fins al 2025. Això es deu, assenyalen, a l’increment del cànon pels residus que es porten a l’abocador, que cobra la Generalitat a través de l’Agència de Residus de Catalunya. Alhora, l’AMB puntualitza que les diferències en el reciclatge també afecten la taxa metropolitana de tractament de residus que paguen els veïns, i que pot oscil·lar entre els 50 i els 107 euros en funció de l’índex de reciclatge.

El vidre, el més reciclat

Pel que fa al detall de les fraccions recollides el 2021, les dades constaten que el vidre va ser el residu més reciclat a l’àrea metropolitana. En concret, es van recollir més de 66.400 tones, que representen la xifra històrica d’un 61% de tot el vidre generat l’últim any. Quant al paper i cartró, es van recollir 99.400 tones, un 44% del volum generat.

En relació amb els envasos lleugers domèstics, la recollida selectiva va permetre recuperar prop de 58.000 tones, un 39% del total. Finalment, la fracció orgànica recollida de forma selectiva va arribar a més de 167.100 tones, un 39% del total.

Aquest 2022, Badia ha apuntat que hi ha hagut un «augment important» de generació de residus als barris i les ciutats amb més presència turística. A Barcelona, en el cas de zones com Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia, l’increment del paper ha crescut un 20%, cosa que ha portat l’ajuntament a incrementar el dispositiu de recollida.

«És un creixement mai vist», va assegurar Badia, que, a banda del turisme, també ho va atribuir a l’increment del comerç electrònic. Confiem que aquest augment ajudi a millorar els indicadors de reciclatge», ha afegit.

Notícies relacionades

D’altra banda, Badia ha assegurat que el desplegament del sistema porta a porta als diferents barris de la capital catalana quedarà en pausa. Malgrat celebrar l’èxit de Sant Andreu de Palomar –s’ha arribat al 80% de reciclatge–, ha explicat que és inviable continuar estenent el model ara, tant per la complexitat de tot el procés a pocs mesos de les eleccions com per la coincidència amb un nou contracte amb l’empresa adjudicatària.

Badia confia que a partir del 2023 es continuï desplegant la recollida individualitzada en barris com Sant Antoni i Horta, però no descarta que siguin uns altres.