El Periódico de L'Hospitalet

Hospitalet

Regulació turística

Les grans urbs metropolitanes es desmarquen de BCN al no sancionar el negoci de les habitacions turístiques

  • La nova penalització de la capital catalana contrasta amb la desregulació de les altres grans ciutats turístiques

  • Ajuntaments com el de Sant Cugat defensen la viabilitat del model per combatre els alts preus de la vivenda

  • El Sindicat de Llogateres i el sector hoteler secunden BCN reclamant-ne la prohibició

zentauroepp36850528 barcelona 12 01 2017 maletas de turistas en la barceloneta  171130192811

zentauroepp36850528 barcelona 12 01 2017 maletas de turistas en la barceloneta 171130192811 / ALBERT BERTRAN

10
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

Fa gairebé un mes que les habitacions turístiques –aquelles que es lloguen per períodes inferiors a 31 dies– de Barcelona van passar a ser sancionables després que l’Ajuntament decidís mantenir-ne la prohibició. No obstant, aquest intervencionisme de la capital catalana contrasta amb la desregulació dels municipis metropolitans amb més presència turística, que no fan el pas de moment a limitar aquest tipus de negoci turístic.

El Govern de la Generalitat va aprovar l’agost del 2020 un decret que, després d’anys d’estar als llimbs, marcava les pautes per establir els límits de les habitacions turístiques, deixant marge perquè cada consistori establís les seves pròpies regles.

El decret delimitava el termini d’un any perquè els ens locals assumissin aquesta tipologia d’allotjament turístic al seu municipi. Aquest temps ja ha transcorregut i ni Badalona, ni Sant Adrià, ni Sant Cugat, ni Gavà, ni l’Hospitalet ni Castelldefels –les grans urbs metropolitanes més enllà de Barcelona amb més pisos turístics registrats– han posat setge a les habitacions turístiques.

No obstant, es tractava d’un marge perquè els executius locals poguessin estudiar el text i adaptar-s’hi, no d’una data límit. Així, els ajuntaments que no hagin establert regulació passat aquest any podran igualment en el futur aprovar normatives sobre els usos de les llars compartides. Els diferents consistoris consultats expliquen que, de moment, no han detectat que les habitacions turístiques siguin un problema a les seves ciutats, com sí que ho van ser fa pocs anys els pisos turístics, és a dir, llogats al complet i no per estances, als quals ja van imposar limitacions a través d’ordenances pròpies, seguint així el camí dibuixat per Barcelona.

L’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), Filo Cañete, afirma que des del seu govern no valoren que, en el dia d’avui, les llars compartides o habitacions turístiques siguin un problema per a la ciutat. «Això no treu que, com passa altres vegades, Barcelona fa una actuació i té una repercussió directa al municipi perquè som limítrofs, però clar, actuar contínuament en funció del que fa Barcelona tampoc és el més pràctic ni lògic, tot i que de vegades calgui fer-ho», remarca l’alcaldessa.

No obstant, Cañete recorda que en l’ordenança per limitar les vivendes turístiques, l’Ajuntament de Sant Adrià ja va especificar el 2018 que els pisos turístics s’han de llogar al complet i no per estances. Així, explica que en cas de detectar problemes concrets amb habitacions destinades lloguers de vacances, s’instaria el propietari que, en cas de voler continuar arrendant aquesta vivenda, la registri com a pis turístic i la llogui al complet.

Hotelers i activistes advoquen per la prohibició

Des de l’Ajuntament de Barcelona expliquen que la decisió de prohibir aquest tipus d’allotjaments rau en el fet que, en els últims anys, «s’ha produït un increment del nombre d’habitacions de lloguer per a usos turístics», passant de 5.866 anuncis de lloguer d’habitacions el 2016 a 8.277 anuncis de lloguer d’habitacions a la capital catalana el juliol del 2020, segons les dades ofertes pel consistori. D’aquesta manera, des de l’ens barceloní remarquen que aplicar estrictament el decret de la Generalitat a Barcelona suposaria «un augment desorbitat de l’oferta d’allotjaments turístics a tota la ciutat», especialment a les zones centrals, i un conseqüent increment de la pressió turística al veïnat.

Fonts del Sindicat de Llogateres apunten que la problemàtica que ha portat Barcelona a prohibir les habitacions turístiques «s’estendrà allà on arribi el turisme». «En el moment en què treguis més rendiment de llogar a turistes, el model s’imposarà. De fet, ja s’està estenent», asseveren. Per contra, Manel Casals, Director General del Gremi d’Hotels de Barcelona, assenyala que ell no creu que les restriccions de Barcelona provoquin un desplaçament de l’oferta cap als municipis metropolitans pròxims: «No crec que sigui una opció alternativa, perquè els usuaris d’aquest tipus d’ofertes el que busquen és una estança cèntrica i barata».

No obstant, Sindicat i hotelers sí que coincideixen a reclamar la prohibició de les habitacions turístiques als altres municipis. «No acceptem que es destinin vivendes al turisme mentre hi hagi persones sense casa o amb risc de perdre-la. Una de les mesures que cal prendre per assegurar l’accés a la vivenda és justament recuperar pisos turístics», remarquen des del Sindicat de Llogateres. Per la seva banda, Casals afirma que «el més intel·ligent» per als consistoris és prohibir aquestes llars compartides perquè «és la forma més fàcil de controlar-les», opinió compartida per la plataforma pel dret a la vivenda.

De fet, aquestes complicacions són un dels principals motius que han comportat la prohibició a Barcelona. Des del consistori apunten que, per controlar aquesta activitat, «seria necessari un gran esforç de recursos municipals en inspecció». A més, incideixen que es desenvolupa en vivendes habituals i permanents i que això suposa una «gran dificultat» d’inspecció.

Habitacions turístiques a BCN, però fora de BCN

Malgrat que les xifres no són comparables amb el gran volum d’habitacions dedicades a estades turístiques a la capital catalana, tal com demostra una ràpida recerca a Airbnb, principal plataforma d’allotjaments turístics, aquests últims dies d’agost és possible trobar habitacions privades ofertes en grans municipis de l’entorn de Barcelona, especialment en aquells costaners que compten amb zona de platja i atractiu turístic. De fet, algunes d’aquestes habitacions són anunciades com «una bona estança a Barcelona» tot i no estar ubicada exactament a Barcelona, la qual cosa és paradoxal atesa la recent regulació sancionadora de la gran ciutat.

En el cas de Gavà (Baix Llobregat), per exemple, una recerca per a un hoste d’aquest divendres 27 d’agost dona uns resultats de sis habitacions privades actives per poder llogar pròximament al municipi. Dues es troben molt pròximes a la cotitzada zona de Gavà Mar, totes dues a menys de 10 minuts de la platja amb cotxe. ¿El preu? Uns 70 euros per nit i persona encara en temporada alta.

Tres habitacions més de Gavà es troben en una mateixa ubicació, la intersecció entre els barris d’Àngela Roca-Can Serra Balet, Rambla-Centre i la Zona Industrial La Post, a menys de 15 minuts de la platja amb cotxe. Els preus es redueixen a uns 40 euros per nit a causa de la seva distància més gran respecte a la platja. La quarta habitació, en el seu cas, està ubicada a prop del c/ de la Sentiu, ja al barri de les Bòbiles, però també a un quart d’hora de la zona de la platja. 

Per la seva banda, la mateixa recerca a Airbnb a Castelldefels (Baix Llobregat) ofereix un resultat de prop d’una trentena d’habitacions privades aptes per reservar. La meitat es troben al centre de la ciutat, al voltant del Parc del Castell, amb preus que ronden entre els 40 i els 30 euros per nit en funció de les dates per a les quals es porti a terme la reserva. La resta d’habitacions es reparteixen més escampades a l’enclavament litoral de l’urbs baixllobregatenca, sobretot entre els barris del Baixador i les Lluminetes, a pocs minuts caminant de la platja.

Un exemple: l’amfitrió Jordi ofereix al passeig marítim de Castelldefels una «habitació a un carrer de la platja» per 63 euros la nit per als últims dies d’aquest agost del 2021. I, una vegada més, la gran ciutat es converteix en el millor reclam turístic: «Al costat del bus a un carrer directe a Barcelona», es pot llegir en la descripció de l’anunci. 

Els Ajuntaments

«Veig molt difícil poder regular-ho i, encara més, tenir capacitat per controlar aquest tipus d’actuacions des dels ajuntaments», avisa l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs. Per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) expliquen que estan pendents d’establir la normativa, però comenten que «el volum de treball que suposa és molt gran» i que, amb la pandèmia i la crisi derivada d’aquesta, ha quedat en segon pla.

Reiteren que les habitacions turístiques no representen «una casuística» a la ciutat i que, des de l’aprovació del decret han rebut «dues sol·licituds que no s’han tramitat per defecte de forma». Així, assenyalen que el nombre de pisos turístics ha baixat molt des del 2018. No obstant, l’Hospitalet tampoc és aliena com a segona ciutat més poblada de Catalunya al negoci turístic de les habitacions privades. La recerca ràpida a Airbnb resol al voltant de mig centenar d’allotjaments d’aquest tipus, especialment concentrats als barris locals limítrofs amb Barcelona.

L’Ajuntament de Gavà s’explica en termes similars als de l’Hospitalet. El govern gavanenc va començar a treballar en la regulació de les vivendes d’ús turístic l’any 2019, quan va aplicar una suspensió durant un any de les llicències i comunicacions prèvies per a la instal·lació o ampliació d’aquests allotjaments. Durant la moratòria, afirmen que es van elaborar els estudis necessaris per «valorar l’impacte d’aquestes actividats». En aquests estudis, i des de l’entrada en vigor del Pla Especial Urbanístic el mes de juny passat, «no s’ha constatat l’existència d’habitacions turístiques al municipi, tampoc cap petició o queixa», defensen des del consistori.

«La pràctica totalitat de vivendes d’ús turístic es concentra a Gavà Mar, que registra prop del 98% d’altes», segueixen. Així, «atesa la tipologia d’aquests allotjaments i l’estructura i característiques del barri marítim, no es preveu a curt termini l’aparició d’aquest fenomen». Malgrat això, des de l’executiu diuen que estan pendents d’elaborar la corresponent normativa de regulació amb l’objectiu que, en cas que sorgeixi, «sigui compatible amb la convivència i el descans dels veïns».

L’únic dels consistoris consultats que afirma estar treballant ja en una ordenança que reguli les habitacions turístiques a la ciutat és el de Castelldefels. Així, des de l’Ajuntament expliquen que es troben amb dues principals dificultats per acabar d’ubicar aquest model el municipi: encaixar-lo amb la regulació que es va aprovar el 2018 sobre vivendes turístiques i, en la mateixa línia que ja apuntaven des del Sindicat de Llogateres i el Gremi d’Hotels de Barcelona, com fer el control i la vigilància. Tot i així, assenyalen que a Castelldefels no han detectat una «demanda en relació amb aquest tipus d’oferta turística». «Des que la Generalitat ho va aprovar, només ha entrat una consulta», afegeixen.

Sant Cugat veu el model amb bons ulls

Des del govern de Sant Cugat (Vallès Occidental) opinen que aquesta modalitat tindrà un efecte «molt limitat», al no ser un municipi gaire turístic, malgrat la proximitat amb Barcelona. «No ens fa cap por, al contrari, creiem que pot ser una bona opció, una possible sortida per a veïns que tinguin habitacions lliures i pocs recursos, que això els pugui servir per tenir uns ingressos extres», manifesta Francesc Duch, tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà, Habitatge, Sostenibilitat, Via Pública i Benestar Animal de l’Ajuntament de Sant Cugat. «Creiem que és un model que no intervé en el mercat de la vivenda de ciutat, que sí que és veritat que està molt tensat, amb preus molt alts», assenyala.

«Airbnb deia el mateix, però qui s’acaba aprofitant d’aquest tipus de possibilitats no són particulars, sinó grans famílies amb 15, 20 o 30 vivendes amb què especulen», adverteixen les mateixes fonts del Sindicat de Llogateres. Des del Sindicat opinen que les habitacions turístiques acaben funcionant com pisos turístics, per la qual cosa sí que intervenen en el mercat immobiliari, i que són un element més en el procés de gentrificació de les ciutats.

Notícies relacionades

«Sobre el paper sona bé, però qui controlarà que realment es compleixi que qui lloga visqui al pis –condició establerta al decret de la Generalitat per poder llogar aquestes habitacions– i compleixi els requisits», reiteren. «En cas que hi hagi un boom es podria fer suspensió de llicència per a aquesta modalitat i fer l’estudi urbanístic. Sempre estem a temps de fer-ho», conclouen des de l’ajuntament santcugatenc

Més notícies de l’Hospitalet,Badalona iGavà a l’edició local d’EL PERIÓDICO