Fins al 9 de maig

La Fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet acull ‘Narrativas tácitas’, d’Andrea Leria

La mostra està dividida en quatre grans àmbits, on es construeix l’univers familiar de l’artista

La Fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet acull ‘Narrativas tácitas’, d’Andrea Leria
1
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’artista Andrea Leria exposa en la Fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet de Llobregat una recopilació d’obres on són presents la memòria, les impressions familiars, els records i els espais d’infantesa que han condicionat i construït la seva identitat. Nascuda a Barcelona, «la seva existència ha estat marcada pel seu trasllat a Santiago de Xile quan era molt petita», assenyalen des de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

La tornada a Barcelona el 2014 i el retrobament amb la seva àvia la posen en contacte amb un passat que ha sigut central per a la consolidació del seu univers artístic. Entra també en contacte amb un important arxiu familiar format per cartes, postals, fotografies i diapositives familiars que li han permès construir l’exposició Narrativas tácitas.

L’exposició, a càrrec d’Albert Mercadé, es pot visitar des d’aquest 18 de febrer i fins al 9 de maig, de dijous a dissabte de 17 a 20 hores, i els diumenges, d’11 a 14 hores.

Quatre etapes

Per a aquesta exposició, Leria ha configurat quatre moments del seu passat arxivístic. Léxico familiar neix de la convulsió patida per l’artista després d’adonar-se de la persistència del format de la fotografia familiar de grup. A través de xarxes invisibles, Leria uneix pictòricament els protagonistes de les imatges familiars. Com a contrapunt individual, a Archivum-self, l’artista intervé fotografies i retrats de família on insereix el seu rostre per fusionar-lo fantasmagòricament sobre els rastres humans del passat familiar.

A Jardines de resistencia, Andrea Leria introdueix un retrat ambigu i intens, embolicat en un feix de cartes trossejades. Són cartes autèntiques de la seva àvia Montserrat Borès amb secrets de família, dolorosos i colpidors, a què l’artista va tenir accés. La reacció instintiva va ser la destrucció d’un passat que vol enterrar i, alhora, eternitzar a l’elixir de l’obra.

Notícies relacionades

En l’últim dels àmbits, Traços esquius, Leria activa tot un llegat de diapositives familiars de postguerra del seu oncle avi que projecten les inquietuds lúdiques dels seus avantpassats, fotografies d’astres i de paisatges. 

Més notícies de l’Hospitalet a l’edició local d’EL PERIÓDICO