La DIBA mobilitzarà 1.000 milions d'euros per reactivar l'economia dels municipis barcelonins

La presidenta de la Diputació de Barcelona (DIBA), Núria Marín, acompanyada per la vicepresidenta segona, Carmela Fortuny, ha anunciat que el govern provincial pretén, arran de la crisi derivada de la Covid-19, mobilitzar 1.000 milions d’euros en tres anys per a la «reactivació econòmica i social» dels municipis de la província de Barcelona.

Fortuny ha explicat que l’objectiu d’aquesta injecció de diners és «garantir la liquiditat i solvència» dels ajuntaments per estimular les economies locals i «que cap territori es quedi enrere». Fortuny també ha apuntat que aquests fons són una bona oportunitat per incorporar els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i l’Agenda 2030 en les polítiques municipals. «La pandèmia ha deixat clar que l’acció climàtica és una prioritat assumible i inajornable», ha destacat.

Així, el ‘Compromís municipal (2020-2023) amb la reactivació econòmica i social de la Diputació de Barcelona’ es desenvoluparà en dues fases. D’una banda, a través d’un pla de xoc dotat amb 100 milions d’euros per fer front «de forma imminent» als efectes de la pandèmia de la Covid-19. D’una altra, la DIBA destinarà 900 milions d’euros –repartits fins al 2023– per «reactivar les ciutats i pobles de la província».

Tot i que el pla s’ha anunciat avui, per poder-se posar en marxa primer ha de ser aprovat en el ple del 28 de maig. Respecte a això, Marín ha assenyalat que preveu «pocs problemes» perquè tiri endavant. «Hem recollit qüestions d’altres grups polítics de l’oposició», ha afegit.

Pla de xoc pel coronavirus

Els 100 milions del pla de xoc, que procediran de romanents estalviats i d’algun canvi de partida pressupostària i es posaran en marxa a partir de l’1 de juny, es destinaran a cobrir despeses socials extraordinàries, millorar camins municipals, reforçar l’economia local i l’ocupació i per a la reactivació cultural.

Les dues principals partides d’aquest pla seran per reforçar l’economia local i per reanimar l’activitat sociocultural –cada una dotada amb 30 milions d’euros–. Respecte a la partida econòmica, la DIBA pretén combatre l’atur que s’ha generat –i es continuarà generant– a causa de la crisi sanitària amb, per exemple, una ampliació dels serveis d’ocupació municipals.

En relació amb els ajuts d’àmbit sociocultural, Marín ha recordat que la demarcació compta amb «trenta mil nens i nenes vulnerables que han de tenir les mateixes oportunitats». Els 40 milions restants es dividiran en despeses extraordinàries en l’àmbit de benestar social (15 milions); despeses corrents i extraordinàries que hagin fet els ajuntaments, com l’habilitació d’espais segons els criteris de distanciament social (15 milions), i millorar la connectivitat de la fibra òptica de municipis més aïllats (10 milions).

Segona fase, fins al 2023

La segona fase del pla està prevista que entri en funcionament a partir de l’1 de gener del 2021 i que, des d’aleshores, s’estengui fins al 2023. Tot i que no ha concretat d’on sortiran aquests 900 milions, Marín ha assenyalat que el departament econòmic de la diputació ja ha donat «llum verda» per seguir endavant amb el pla. Així, Marín ha afegit que espera que la segona fase no es limiti als 900 milions i que es puguin ampliar.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

Ara per ara, 300 milions es destinaran a inversions per fomentar la diversificació econòmica del territori i 410, a l’actualització del catàleg de serveis –una partida que augmentarà el seu finançament en un 60%–. A més, 140 es reservaran per a programes específics davant de noves emergències i se’n reservaran 50 més per cofinançar programes europeus.

D’altra banda, Marín ha aprofitat la presentació del pla per reclamar una col·laboració més gran entre administracions i ha sol·licitat més recursos al Govern català i al central. A aquest últim, la presidenta de la DIBA també li ha demanat que els ajuntaments puguin utilitzar el seu superàvit i romanent per fer front a la crisi, una demanda que també han sol·licitat diferents alcaldes catalans des de l’inici de la pandèmia.