Tornada als jocs tres dècades després
L’ànima a Granollers dels Special Olympics catalans: «La inclusió és fer ciutat»
Tres voluntaris en l’edició del 2023 que ja ho van ser el 1994 expliquen la seva experiència en primera persona
Uns 1.500 esportistes amb discapacitat intel·lectual han exhibit el seu talent esportiu en l’edició catalana dels Special Olympics, els Jocs Olímpics de persones amb discapacitat intel·lectual, que ha acollit el municipi català Granollers aquest 2023. La ciutat va fer el mateix l’any 1994, fa ara gairebé 30 anys.
Per la seva banda, 600 voluntaris més que han participat en la cita han tornat a convertir-se en la pedra angular per encendre la flama dels jocs. De fet, van ser els encarregats de portar la torxa que guardona Granollers com la «ciutat d’inclusió esportiva», fet que va donar el tret de sortida per rebre les 14 disciplines esportives incloses en aquesta nova edició del 2023, celebrada del 30 de març al 2 d’abril.
Els voluntaris de Granollers ja van ser un pilar fonamental dels jocs fa pràcticament tres dècades, quan la capital vallesana ja va ser seu dels Special Olympics en la seva quarta edició. Montse Cuevas (64 anys), Joan Pena (45) i Desiréé Pascual (48) van ser ja voluntaris en l’edició dels Special Olyimpics del 1994. Gairebé 30 anys després, expliquen a EL PERIÓDICO com han tornat a vincular-se personalment amb els jocs amb l’objectiu de «fer arribar l’esport d’elit a tothom, sense barreres intel·lectuals».
Cuevas, Pena i Pascual es mostren sensibilitzats amb l’esport i la inclusió per brindar «per una societat justa i igualitària en tots els sentits». Tot i així, lamenten que aquest any no hi hagi hagut la difusió que els agradaria, i troben així a faltar més «promoció» perquè el Palau de l’Esport es convertís en un bullici de persones que en sincronia donessin pas a la cerimònia esportiva.
Organitzar els Special «des del cor»
Montse Cuevas qualifica la cita esportiva de «màgia i delicadesa», i emfatitza que «tothom hauria de viure-la». Cuevas és esportista, entrena natació cada dia i la piscina s’ha convertit pràcticament en «la seva segona llar», fa broma. En aquesta edició dels Special Olympics, s’ha dedicat a la megafonia de la natació.
En l’edició del 1994, Cuevas era castellera dels Xics de Granollers, que van exhibir un pilar en la inauguració que al seu torn va donar llum verda a la jornada esportiva: «Impressiona veure tanta gent bolcada, des d’autoritats polítiques fins als veïns més pròxims de la ciutat», assegura Cuevas, que apunta que «com que es fa des del cor, és molt difícil que alguna cosa surti malament».
L’atleta i voluntària recorda els primers jocs celebrats a la seva ciutat amb una participació més alta, tot i que «els voluntaris estàvem igual d’entregats». Explica també que la «solidaritat» no ha canviat i les ganes «perquè tot vagi rodat són les mateixes». Paradoxalment, recorda més volum de gent el 1994, si bé reconeix que «en termes generals, els jocs eren més pobres». «No hi havia tanta especialització», detalla.
No obstant, Cuevas conclou que a Granollers «li ha anat molt bé convertir-se en la seu dels Special», i diu: «Va més enllà de l’esport: és complicitat i unió. La inclusió és una manera de fer ciutat».
«Hi havia més desconeixement»
Per la seva banda, Joan Pena assenyala que sempre que n’ha tingut oportunitat s’ha apuntat a les llistes de voluntari en les jornades esportives. Va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, en els Special del 1994 i en aquesta nova edició, la del 2023. Pena recorda que «el 1994 veníem d’uns jocs olímpics i, per aquesta raó, els Special van estar al nivell».
Tot i així, recorda que «quant a societat no se’n parlava tant, ja que el tema dels esportistes amb discapacitats intel·lectuals quedava més al marge i hi havia més desconeixement sobre aquestes competicions», i afegeix que en aquell moment «es va tractar de la quarta edició, i per tant, es trobava en els seus inicis».
Segons el parer de Pena, un fet que ha decantat la balança cap a «el coneixement i aprovació social» per a la inclusió en l’esport va ser la pel·lícula Campeones, estrenada el 2018: «En el dia d’avui, la societat està més sensibilitzada i la discapacitat en l’esport està més normalitzada».
Així mateix, el voluntari lamenta que no hi hagi haguttant ressò dels Special-2023 a Granollers: «No he rebut informació; pràcticament no estava anunciat a la ciutat i tampoc ha tingut abast als mitjans de comunicació», comenta.
Quant a infraestructures, Pena critica que no s’han adaptat per als jocs, una cosa «que es podria tenir en compte» però que no ha sigut un problema: «És fàcil ajudar que tot funcioni, sorgeix de forma innata».
«El funcionament i la infraestructura no han canviat»
Desiréé Pascual defineix la seva experiència en els jocs del 1994 com a «impactant i gratificant», per la qual cosa «aquesta vegada no m’ho he pensat dues vegades». Fa 30 anys era en la secció informativa, mentre que aquest any ha estat en la disciplina de gimnàstica artística i rítmica.
Pascual rememora el funcionament i les infraestructures de l’última edició dels jocs a Granollers i manifesta que no han canviat, però funcionen bé». No obstant, detalla que aquest any els voluntaris han sigut «molt ben acollits», una cosa que la voluntària exemplifica amb els aliments facilitats durant tota la jornada.
Notícies relacionades«Sembla que en aquesta edició hi havia menys gent», diu Pascual, que també se suma a la crítica de la falta de difusió: «He hagut de buscar expressament com fer-me voluntària», lamenta.
Llegeix totes les notícies de Granollers a EL PERIÓDICO Granollers
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
